Càritas demana al Govern que inclogui els més vulnerables en el seu pla contra els efectes socials de la guerra a Ucraïna

[:ca]

Més de sis milions de persones es troben en exclusió social severa després de la pandèmia

Càritas, 8 de març de 2022. Les repercussions de la crisi derivada de la guerra d’Ucraïna no han trigat a notar-se a les llars espanyoles. L’encariment dels costos de vida augmenta els nivells de precarietat de les famílies. Davant d’aquesta situació, Càritas Espanyola ha lliurat al Govern una sèrie de propostes en vigília de la reunió del Consell de Ministres en què s’aprovarà el Pla de Resposta davant dels efectes socioeconòmics derivats del conflicte a Ucraïna.

“El Pla de Resposta i les mesures que s’adoptin haurien de tenir presents les persones més vulnerables, que venien d’una situació molt dura”, explica Ana Abril, coordinadora d’Incidència Política de Càritas Espanyola. Segons l’informe Foessa “Evolució de la cohesió social i conseqüències de la Covid-19 a Espanya”, presentat a mitjans del mes de gener, la població en exclusió social severa ha passat del 8,6% el 2018 al 12,7%. 2021 i arriba a més de sis milions de persones. “Aquesta realitat marca una prioritat clara en les polítiques que cal desenvolupar”, recorda Abril.

En les propostes, Càritas Espanyola considera “imprescindible el desenvolupament de l’agenda legislativa prevista, que contemplava normativa en temes essencials, com l’habitatge o l’Ingrés Mínim Vital”. “La normativa prevista en diferents àmbits tendent a la garantia de drets ia l’enfortiment de l’Estat de benestar és el que permetrà afrontar amb bases estructurals sòlides aquesta situació i les futures, generant una xarxa sòlida que protegeixi efectivament totes les persones i, especialment a les més vulnerables”, assenyala Càritas Espanyola al document lliurat al Govern.

Entre les nou propostes de Càritas Espanyola hi ha:

1. Ingrés Mínim Vital. Ampliar la cobertura de l’ingrés mínim vital per arribar a totes les persones en situació de pobresa severa que, per l’extensió de la unitat de convivència, perquè alguns dels seus membres estan en situació irregular o perquè són menors de 23 anys, entre altres motius, queden excloses d’aquesta prestació.

2. Migracions. Adaptar el reglament destrangeria a la reforma laboral, modificant les autoritzacions de residència per dotar de la mateixa estabilitat documental que es pretén amb el foment de la contractació indefinida, evitant limpacte negatiu de la irregularitat sobrevinguda.

3. Habitatge. Mantenir les mesures adoptades en el context de pandèmia a través de l’escut social (manteniment de la prohibició del tall de subministraments més enllà del 30 de juny; suspensió de desnonaments més enllà del 30 de setembre i recuperar la pròrroga dels contractes de lloguer).

4. Administració electrònica. Habilitar els mitjans públics necessaris perquè les persones puguin accedir de forma accessible a l’Administració pública ia les mesures que s’estableixin al pla de resposta. Segons dades de l’informe Foessa, 800.000 famílies han perdut drets a causa de la bretxa digital i la pèrdua d’oportunitats és cinc vegades més gran en les persones en situació d’exclusió.

5. Prestacions i subsidis per desocupació. Incrementar el percentatge de la prestació per desocupació a partir del dia 181 de percepció o anul·lar la reducció del 70% de la base reguladora al 50%; modificar el percentatge de la quantia màxima de la prestació per desocupació per als aturats que tinguin fills a càrrec o familiars dependents; deslligar els percentatges de les quanties a percebre de l’IPREM (Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples) i lligar-les a l’SMI (Salari Mínim Interprofessional); afegir complements per a persones beneficiàries del subsidi per desocupació amb menors a càrrec, entre d’altres mesures.

6. Subsidi per naixement no contributiu. Modificar i reduir perquè sigui menor el col·lectiu de dones que percebin el subsidi especial per naixement (no contributiu) i puguin accedir al contributiu. En el cas del subsidi especial per naixement, augmentar la durada de la prestació, augmentar la quantia i ampliar-lo a tota dona que estigui inscrita com a demandant docupació.

7. Subsidi per incapacitat temporal a treballadors a temps parcial. Incrementar la quantia de la prestació a percebre i establir-ne el cobrament des de l’inici del reconeixement.

8. Prestacions per desocupació de persones treballadores de la llar. Posada en marxa de la prestació o cobertura per desocupació, en igualtat de condicions que la resta de persones treballadores, en línia amb la sentència del Tribunal de Justícia de la UE.

9. Pensions no contributives. Augmentar el límit de carència de rendes o ingressos del pensionista i augment de l’import d’ajuda per al pensionista que acrediti no tenir habitatge en propietat i tenir, com a residència habitual, un habitatge llogat. Establir un altre complement de caràcter energètic/subministrament.[:]