QUI SOM

Càritas Diocesana és l’organisme oficial de l’Església de Tarragona que té com a missió específica el servei de promoure, orientar i coordinar l’acció caritativa i social de l’Església a la l’arxidiòcesi.

Càritas Diocesana de Tarragona està adherida al codi ètic de Càritas Catalunya, el qual el podeu consultar clicant aquí.   

Missió, Visió i Valors

Missió

Acollir les persones que es troben en situació o risc de pobresa i exclusió social, especialment les més vulnerables, i acompanyar-les en el seu procés de promoció i desenvolupament integral, analitzant i incidint en les causes de la pobresa i treballant per la justícia social.

 

Visió

Ser testimoni de l’amor de Déu i de la fraternitat de la comunitat cristiana amb tothom, especialment amb les persones més empobrides i excloses, optant per una societat més solidària, justa i participativa.

 

Valors

L’amor és el fonament de la nostra identitat i servei, font inspiradora dels valors que ens guien: la dignitat i la centralitat de la persona, la justícia social, la solidaritat, la participació, l’austeritat, la innovació i la transparència.

 

ORGANITZACIÓ TERRITORIAL:

CÀRITAS PARROQUIALS

Les Càritas Parroquials són bàsiques a l’organització de Càritas Diocesana ja que són el nivell de major proximitat i presència a l’arxidiòcesi. La seva missió és la de detectar les diferents necessitats que poden sorgir a la zona parroquial, estar a prop de les persones més vulnerables tot acollint-les, i treballar conjuntament per el desenvolupament de projectes amb sentit i de qualitat que donin resposta a aquestes necessitats.

CÀRITAS INTERPARROQUALS

Les Càritas Interparroquials són l’agrupació de les Càritas Parroquials de grans nuclis de població per donar resposta a les necessitats de les persones de forma conjunta. La seva missió és la de detectar les diferents necessitats que poden sorgir en la zona Interparroquial i dissenyar els projectes o actuacions necessaris.

CÀRITAS ARXIPRESTALS

Les Càritas Arxiprestals són l’agrupació de les Càritas Parroquials d’un mateix arxiprestat per donar resposta a les necessitats de les persones de forma conjunta, especialment en les zones amb menys població. La seva missió és la de detectar les diferents necessitats que poden sorgir a la zona i dissenyar projectes que els hi donin resposta.

ESTRUCTURA DE TREBALL

ORGANS DE GOVERN

El president de Càritas Diocesana de Tarragona és l’Excm. i Rvdm. Mons. Joan Planellas i Barnosell, arquebisbe metropolità de Tarragona i primat, el delegat episcopal és Mn. Santi Soro Roca i el director de l’entitat és el Sr. Salvador Grané Terradas.

ASSEMBLEA GENERAL

L’assemblea és l’òrgan principal de Càritas. A ella correspon prendre decisions que afectin tant la constitució interna com el funcionament estructural de Càritas Diocesana.

CONSELL DIOCESÀ

El Consell Diocesà és l’òrgan executiu de Càritas Diocesana. Les funciones pròpies del Consell Diocesà estan recollides a l’art. 23 del Estatuts de Càritas Diocesana de Tarragona.

COMISSIÓ PERMANENT

La Comissió Permanent és l’òrgan executiu del Consell Diocesà. Les funciones pròpies de la Comissió permanent estan recollides a l’art. 26 del Estatuts de Càritas Diocesana de Tarragona.

ORGANITZACIÓ FUNCIONAL

L’organització funcional de Càritas Diocesana de Tarragona es configura en les següents àrees coordinades i interrelacionades a efectes tan sols funcionals i de gestió.

ÀREA INSTITUCIONAL

L’àrea institucional s’encarrega de la caixa, la comptabilitat i el funcionament econòmic de Càritas. A més de la coordinació general de les diverses àrees, la gestió dels recursos humans i les relacions institucionals.

ÀREA DE SENSIBILITZACIÓ SOCIAL

L’àrea de sensibilització social té les funcions de fer arribar a la població la problemàtica social del nostre món, els camins per a resoldre-la o pal·liar-la i informar sobre les aspiracions i activitats de Càritas.

ÀREA D'ACCIÓ SOCIAL

L’àrea d’acció social té la funció d’organitzar i coordinar les activitats en el camp de l’Acció Social que s’encarreguen a Càritas Diocesana. Aquesta àrea inclou tot el treball que es faci sobre els diferents camps de l’acció social i les campanyes que es duguin a terme per pal·liar els problemes sorgits socialment.

ÀREA D'ECONOMIA SOCIAL

L’àrea d’economia social s’encarrega de la formació sociolaboral de les persones per tal d’afavorir-ne la reinserció social, la prospecció d’empreses col·laboradores, els itineraris sociolaborals i en formació de capacitació laboral i la supervisió de l’empresa d’inserció laboral Arada, entre d’altres.

ÀREA DE VOLUNTARIAT

L’àrea de voluntariat té la funció d’acollir, orientar, formar i incorporar les persones voluntàries al projecte més adient al seu perfil i acompanyar-les al llarg del servei que desenvolupen. A més a més també coordinen el servei comunitari amb els centres educatius que volen realitzar-lo a Càritas i fan propostes formatives als agents de Càritas.

Una mica d’història

Així va començar tot

 

1965-1968

Mn. Francesc Vives va ser el primer director de Càritas diocesana de Tarragona, constituïda en l’assemblea celebrada el 25 de març de 1966. Aquest va ser el punt de partença de la institució que va iniciar el seu camí amb una sèrie d’intervencions com la formació i la capacitació dels voluntaris. També en aquesta etapa inicial de Càritas a l’arxidiòcesi ja es va tenir cura d’un dels principals problemes socials com és el cas de l’atenció als transeünts. Mn. Francesc Vives també va ser Delegat episcopal del 1962 al 1971.

1968-1971

Amb Josep Adserà comença una nova etapa per a Càritas diocesana. Estableix les bases de l’assistència social, prioritzada en l’atenció al col·lectiu d’ètnia gitana i també als transeünts. La presentació dels nous estatuts de Càritas Espanyola i la inauguració dels primers locals de la institució al carrer Prat de la Riba són els esdeveniments més destacables d’aquest període.

Febrer de 1972

El 24 de febrer de 1972, Mn. Xavier Riba Iraeta va substituir Mn. Francesc Vives Recasens com a delegat episcopal de Càritas Diocesana. En aquests primers anys de la institució, Càritas centra la seva activitat priomordial en l’assistència puntual a les necessitats més peremptòries dels col.lectius marginats de la societat.

1972-1978

El període de Josep Sendra ve marcat per l’aparició de nous barris perifèrics a les ciutats que van a  obligar  a Càritas diocesana a realitzar intervencions concretes, com en el cas del Barri de l’Esperança a Tarragona. Durant aquesta època,  calia anar més enllà, i ja no es tractava d’atendre les necessitats puntuals de persones o col·lectius sinó de penetrar en el terreny de la política social.

1978-82

Càritas diocesana arriba l’any 1978 amb la direcció de Santiago Camós. Es comença a plantejar el caràcter de la institució: ser una entitat assistencial o de promoció i de denúncia de la pobresa i la marginació. Un debat que, d’alguna manera, encara és vigent avui.
Els problemes de l’atur, dels transeünts o de la drogoaddicció són els temes prioritaris d’aquesta nova etapa.

1978-88

Mn. Ricard Cabré, que va ser delegat episcopal durant una dècada, concep Càritas com una comunitat cristiana que estima, no com a unes persones que ajuden els pobres pel seu compte. Aposta de manera forta per la valentia en la lluita, pel compromís autèntic amd els marginats i les persones que pateixen, per la formació i la informació, i per una Càritas ben organitzada.

1982-89

La creació de la Càritas interparroquial de Tarragona i el progressiu canvi del concepte de la caritat, van ser dos eixos del període comprés entre els anys 1982 i 1989, sota la direcció de Modest Pagès. Les noves iniciatives de la lluita contra l’atur, l’atenció a la dona o el desenvolupament de la institució amb l’aprovació dels estatuts, van articular l’actuació de Càritas diocesana durant aquests anys.

1989-95

El Sr. Arquebisbe, Mons. Ramon Torrella, nomena a F. Xavier Rius director de Càritas Diocesana i a Modest Pagès, l’anterior director, com a co-director de la mateixa. En aquest mandat una de les tasques va ser enfortir els equips de les Càritas de la ciutat, així com una Càritas Diocesana ben imbrincada en els projectes, preocupacions i objectius de les Càritas de base. Van ser 3 les àrees de treball a les quals es van dedicar més esforços: l’atenció a les Càritas, la Casa de Transeünts i el Centre Català de Solidaritat – CECAS. Cal destacar els primers cursos dedicats a formar auxiliars de la llar, la professionalització de la Casa del Transeünt i la creació del CECAS amb Mn. Santi Soro com a primer director i Mn. Josep Moragues com a referent del projecte a la diòcesi.

1989-99

Des del 1989, Mn. Joan Miracle Boronat va ser el Delegat episcopal de Càritas diocesana. La seva tasca es va centrar en tres principals objectius: l’atenció al programa d’actuació contra la drogodependència, la Casa dels transeünts de Tarragona i la potenciació de l’estructura de les Càritas interparroquials, arxiprestals i parroquials.

1995-2000

La reestructuració a fons de l’organigrama de Càritas diocesana i la incorporació d’un nou equip de treball va permetre al director, Angel Conesa,  incentivar les accions socials de la diòcesi com el projecte Filigrana, d’inserció laboral a través del reciclatge de roba, o el Centre Català de Solidaritat, pel tractament de persones amb drogodependències. Durant aquest quinquenni, Càritas diocesana consolida la seva organització per a la millora del seu servei a la societat.

1999-04

Mn. Joaquim Claver Caselles, des del seu càrrec de Delegat episcopal, remarca que la caritat forma part de la vida de l’Església des dels seus mateixos orígens. I Càritas és, doncs, l’instrument de la caritat de la comunitat cristiana de la nostra època amb el sentit evangèlic que caracteritza les actuacions de la institució.

2000-04

Càritas diocesana, sota la direcció de Mn. Santiago Soro, va centrar la seva actuació en els projectes que ja es trobaven en marxa, és a dir, la casa d’acollida dels transeünts, el programa d’inserció laboral Filigrana o la tasca de consolidació del voluntariat. Aquestes actuacions, però, es van haver d’afrontar amb una política econòmica austera, d’acord amb les directrius de l’Assemblea General de Càritas Espanyola que recomanava economitzar les despeses per la disminució dels donatius o la retallada de les ajudes. Aquestes circumstàncies van obligar a demanar ajuts i subvencions a diverses entitats.

2004-08

Càritas diocesana, sempre en la primera línia de les necessitats socials, percep els estralls que la crisi econòmica està ocasionant en la societat. La nova directora, Carme Borbonès, recull les directrius del Pla Pastoral de la diòcesi (2002-2005) per atendre les noves necessitats emergents i els canvis que s’observen en les noves estructures familiars. Aquesta situació econòmica i social va obligar a actuar a Càritas diocesana com a motor d’unes intervencions prioritàries per acollir i acompanyar les persones més vulnerables que necessitaven l’ajut i la mà amiga de la institució.

2008-10

Mn. Santiago Soro torna a ocupar novament la direcció de Càritas Diocesana de Tarragona. Durant aquests dos anys, es posa en marxa una nova estructuració de Càritas diocesana amb l’aplicació del corresponent organigrama de funcionament. L’impuls d’un pla de formació adreçat a mossens, tècnics i voluntaris, complementen les actuacions programades per aquest bienni.

2010-18

Amb el nomenament de Francesc Roig com nou director, Càritas Diocesana es plantejà la necessitat de donar noves respostes als creixents reptes socials derivats de la greu crisi social del moment. D’aquesta manera Càritas s’imposa l’objectiu d’impulsar un canvi en la dinàmica de treball en equip, la formació permanent, l’ampliació i la consolidació dels robers Filigrana, la creació dels Serveis de Distribució d’Aliments (SDA) i l’adaptació a les noves tecnologies i xarxes socials, entre d’altres. En aquest context es canvia la seu del Palau Arquebisbal a la seu actual del carrer Armanyà, es dignifiquen els espais d’acompanyament i acollida de les Càritas Parroquials i es reforça una veritable xarxa de serveis socials a tots els arxiprestats.

Fes un donatiu Fer-me soci
Gràcies a la vostra ajuda, podem estar al costat dels qui més ens necessiten
Quin tipus de donació t’agradaria fer?
Puntual
Quant voleu aportar?
Sóc...
Particular
Empresa