El 24 de febrer de 1972, Mn. Xavier Riba Iraeta va substituir Mn. Francesc Vives Recasens com a delegat episcopal de Càritas Diocesana. En aquests primers anys de la institució, Càritas centra la seva activitat priomordial en l’assistència puntual a les necessitats més peremptòries dels col.lectius marginats de la societat.

El període de Josep Sendra ve marcat per l’aparició de nous barris perifèrics a les ciutats que van a  obligar  a Càritas diocesana a realitzar intervencions concretes, com en el cas del Barri de l’Esperança a Tarragona. Durant aquesta època,  calia anar més enllà, i ja no es tractava d’atendre les necessitats puntuals de persones o col·lectius sinó de penetrar en el terreny de la política social.

Càritas diocesana arriba l’any 1978 amb la direcció de Santiago Camós. Es comença a plantejar el caràcter de la institució: ser una entitat assistencial o de promoció i de denúncia de la pobresa i la marginació. Un debat que, d’alguna manera, encara és vigent avui.
Els problemes de l’atur, dels transeünts o de la drogoaddicció són els temes prioritaris d’aquesta nova etapa.

Mn. Ricard Cabré, que va ser delegat episcopal durant una dècada, concep Càritas com una comunitat cristiana que estima, no com a unes persones que ajuden els pobres pel seu compte. Aposta de manera forta per la valentia en la lluita, pel compromís autèntic amd els marginats i les persones que pateixen, per la formació i la informació, i per una Càritas ben organitzada.

La creació de la Càritas interparroquial de Tarragona i el progressiu canvi del concepte de la caritat, van ser dos eixos del període comprés entre els anys 1982 i 1989, sota la direcció de Modest Pagès. Les noves iniciatives de la lluita contra l’atur, l’atenció a la dona o el desenvolupament de la institució amb l’aprovació dels estatuts, van articular l’actuació de Càritas diocesana durant aquests anys.

El Sr. Arquebisbe, Mons. Ramon Torrella, nomena a F. Xavier Rius director de Càritas Diocesana i a Modest Pagès, l’anterior director, com a co-director de la mateixa. En aquest mandat una de les tasques va ser enfortir els equips de les Càritas de la ciutat, així com una Càritas Diocesana ben imbrincada en els projectes, preocupacions i objectius de les Càritas de base. Van ser 3 les àrees de treball a les quals es van dedicar més esforços: l’atenció a les Càritas, la Casa de Transeünts i el Centre Català de Solidaritat – CECAS. Cal destacar els primers cursos dedicats a formar auxiliars de la llar, la professionalització de la Casa del Transeünt i la creació del CECAS amb Mn. Santi Soro com a primer director i Mn. Josep Moragues com a referent del projecte a la diòcesi.

Des del 1989, Mn. Joan Miracle Boronat va ser el Delegat episcopal de Càritas diocesana. La seva tasca es va centrar en tres principals objectius: l’atenció al programa d’actuació contra la drogodependència, la Casa dels transeünts de Tarragona i la potenciació de l’estructura de les Càritas interparroquials, arxiprestals i parroquials.

La reestructuració a fons de l’organigrama de Càritas diocesana i la incorporació d’un nou equip de treball va permetre al director, Angel Conesa,  incentivar les accions socials de la diòcesi com el projecte Filigrana, d’inserció laboral a través del reciclatge de roba, o el Centre Català de Solidaritat, pel tractament de persones amb drogodependències. Durant aquest quinquenni, Càritas diocesana consolida la seva organització per a la millora del seu servei a la societat.

Càritas diocesana, sota la direcció de Mn. Santiago Soro, va centrar la seva actuació en els projectes que ja es trobaven en marxa, és a dir, la casa d’acollida dels transeünts, el programa d’inserció laboral Filigrana o la tasca de consolidació del voluntariat. Aquestes actuacions, però, es van haver d’afrontar amb una política econòmica austera, d’acord amb les directrius de l’Assemblea General de Càritas Espanyola que recomanava economitzar les despeses per la disminució dels donatius o la retallada de les ajudes. Aquestes circumstàncies van obligar a demanar ajuts i subvencions a diverses entitats.

Càritas diocesana, sempre en la primera línia de les necessitats socials, percep els estralls que la crisi econòmica està ocasionant en la societat. La nova directora, Carme Borbonès, recull les directrius del Pla Pastoral de la diòcesi (2002-2005) per atendre les noves necessitats emergents i els canvis que s’observen en les noves estructures familiars. Aquesta situació econòmica i social va obligar a actuar a Càritas diocesana com a motor d’unes intervencions prioritàries per acollir i acompanyar les persones més vulnerables que necessitaven l’ajut i la mà amiga de la institució.

Mn. Santiago Soro torna a ocupar novament la direcció de Càritas Diocesana de Tarragona. Durant aquests dos anys, es posa en marxa una nova estructuració de Càritas diocesana amb l’aplicació del corresponent organigrama de funcionament. L’impuls d’un pla de formació adreçat a mossens, tècnics i voluntaris, complementen les actuacions programades per aquest bienni.

Amb el nomenament de Francesc Roig com nou director, Càritas Diocesana es plantejà la necessitat de donar noves respostes als creixents reptes socials derivats de la greu crisi social del moment. D’aquesta manera Càritas s’imposa l’objectiu d’impulsar un canvi en la dinàmica de treball en equip, la formació permanent, l’ampliació i la consolidació dels robers Filigrana, la creació dels Serveis de Distribució d’Aliments (SDA) i l’adaptació a les noves tecnologies i xarxes socials, entre d’altres. En aquest context es canvia la seu del Palau Arquebisbal a la seu actual del carrer Armanyà, es dignifiquen els espais d’acompanyament i acollida de les Càritas Parroquials i es reforça una veritable xarxa de serveis socials a tots els arxiprestats.