Església pel Treball Digne (ETD) reclama una «nova normalitat» que eradiqui la precarietat laboral prèvia a la pandèmia

En el manifest per a aquesta Jornada es denuncien les condicions infrahumanes de moltes treballadores temporeres en assentaments de zones hortofructícoles.

ETD reclama reduir la contractació temporal i parcial impulsant els contractes indefinits i la jornada completa.

El Manifest defensa la pujada del Salari Mínim per ajustar-se a les necessitats vitals de la societat actual i la modificació del reglament d’estrangeria per evitar la irregularitat sobrevinguda de les persones migrants.

 

Tarragona, 7 d’octubre de 2021 .- La iniciativa Església pel Treball Digne (ETD) – de la que forma part Càritas – celebra avui, per setè any consecutiu la Jornada Mundial pel Treball Digne .

Amb aquest motiu, ETD llança un Manifest sota el lema «Ara més que mai treball Digne» per reivindicar la feina “com a dret i mitjà per desenvolupar-nos, créixer i realitzar-nos com a persones”, una reclamació especialment necessària en l’escenari marcat per la pandèmia, que ha afegit precarietat en el món de la feina. Per això, “la nova ‘normalitat’ no pot ser la precarietat que venim patint des d’abans de la pandèmia”, que respon a “un model econòmic basat en el benefici, que no dubta a explotar i descartar la persona”.

Les organitzacions de ETD posen el focus l’augment de la precarietat que la Covid-19 està suposant per “el personal de neteja i sanitari sense equips de protecció individual”, al costat dels problemes detectats en “les condicions laborals i falta de mesures de prevenció en riscos per a la salut de les treballadores de la llar; les persones teletreballant sense disposar de mitjans tecnològics i dispositius per part de l’empresa “o aquelles” que, tot i estar en ERTO, s’han vist obligats a teletreballar des de casa”.  Aquestes situacions han impedit a un nombre important de treballadors “accedir a l’ERTO o qualsevol tipus d’escut social”.

El Manifest denúncia, també, les dificultats existents en l’accés a la feina derivades del “model de relacions laborals actual, que no assegura accedir a una feina decent que permeti atendre necessitats bàsiques com arribar a final de mes, conciliar la vida laboral i familiar, l’accés a l’habitatge, la seguretat i salut laboral, o la participació social “. Aquesta és una situació que afecta especialment a joves i dones, “víctimes d’una de les majors taxes d’atur, treballs pitjor remunerats i elevada rotació”.

Com afirma Rita, de 20 anys, el testimoni es recull en el Manifest, “a l’ésser joves, s’arriba a la conclusió que ens podem conformar amb qualsevol cosa o condició per tal de poder guanyar experiència. Amb això em refereixo a treballar hores extres o realitzar tancaments amb molta més freqüència de l’acordada “. “El que més frustra i et fa sentir inseguretat -assegura al seu torn Carmen, una altra jove treballadora de 23 anys- és que et demanin experiència, però no et donin la possibilitat d’aconseguir-la, rebutjant-te des del principi per ser jove”.

 

Reivindicacions

En aquesta Jornada Mundial pel Treball Digne, ITD posa el focus en les següents reivindicacions:

– Que l’Estat posi els mitjans necessaris per assegurar el compliment de la normativa sobre les condicions de treball i prevenció de riscos laborals, amb especial èmfasi en les condicions infrahumanes en les que segueixen vivint moltes persones treballadores temporeres en assentaments de zones hortofructícoles.

– Assegurar una ocupació de qualitat en els sectors privat i públic; disminuint la contractació temporal i parcial i impulsant la contractació indefinida i la jornada completa.

– Mesures d’orientació i formació, no només per a persones desocupades, sinó accessibles a totes les persones treballadores, especialment per a aquelles que pateixen subocupació i precarietat en l’ocupació.

– La pujada del Salari Mínim, perquè s’ajusti a les necessitats vitals de la societat actual, i que famílies sense ingressos tinguin una defensa real i la possibilitat de tirar endavant.

– Modificar el Reglament d’Estrangeria per evitar la caiguda en situació d’irregularitat sobrevinguda de les persones migrants.

Algunes dades sobre la situació de la feina digne a Espanya

Al costat d’això, en el marc d’aquesta Jornada les organitzacions promotores d’Església pel Treball Digne posen el focus sobre algunes xifres que parlen de la dimensió dels problemes a què s’enfronta el mercat laboral al nostre país.

–         Hi ha 3.543.800 de persones en atur (15,3% de taxa d’atur). El 17,4% entre les dones i el 13,4% entre els homes. La població de menys de 25 anys presenta el 38,4% de taxa d’atur. La població migrant té un índex d’atur de l’23,75.

–         El 25,06% de les persones treballadores té contracte temporal.

–         Hi ha 1.157.900 llars amb tots els seus membres a l’atur.

–         Hi ha 1.736.000 persones que porten més d’un any a l’atur i d’elles, 938.000 porten més de dos anys. Font: INE, EPA 2T2021 .

–         Hi gairebé 2,5 milions de treballadors pobres (13% dels treballadors), és a dir, que, tot i estar empleats, no aconsegueixen abandonar situacions de pobresa relativa.

–         A l’inici de la pandèmia, 4,5 milions de persones a Espanya (9,5% de la població) vivia en situació de pobresa severa (un milió més que el 2008). El 27,5% de les persones en pobresa severa té feina. Font: FOESSA .

–         El 20% dels treballadors espanyols menors de 30 anys es troben a la vora de la pobresa; això representa el nivell més alt de l’eurozona. Font: Observatori Social .

 

Contactes per a mitjans
(HOAC) Abraham Canals: 609.45.98.03 / (CONFER) Eva Mª Silva 91.519.36.35 / (Càritas) Àngel Arriví: 619.04.53.81