- En tres quarts de segle, la Confederació ha esdevingut un dels principals motors de l’acció social i del Tercer Sector a Espanya
- Càritas es planteja com a repte de futur continuar sent un espai d’esperança i oportunitat per a moltes persones vulnerables en un context en què els problemes socials no minven
Càritas . Sota el lema “75 anys d’amor pels altres”, Càritas Espanyola celebra les seves més de set dècades de trajectòria amb un acte institucional i una missa a la catedral de l’Almudena (Madrid). Amb les dues cites pretén agrair als seus agents, voluntaris, donants ia la societat en general el seu suport i treball a favor de les persones més vulnerables. Aquestes celebracions coincidiran amb la 80 Assemblea General de Càritas, que tindrà lloc a l’Escorial el 30 de juny i l’1 de juliol amb la participació dels equips directius de les 70 Càritas diocesanes de tot el país.
L’acte central d’aquesta efemèride -la celebració del qual va arrencar el mes de febrer passat amb la XVIII Jornades de Teologia de la Caritat a Màlaga- està previst per al dimecres 29 de juny a les 19:00 hores a la Casa del Lector d’Escorxador (Madrid) ).
La celebració, que estarà moderada per Javi Nieves i Mar Amate de la Cadena 100 i es podrà seguir per streaming , constarà d’un breu recorregut sobre les principals fites viscudes per Càritas al llarg dels darrers 75 anys de la història d’Espanya. Aquest repàs a la trajectòria de la nostra institució pretén ser un homenatge senzill a totes les persones que, un quart de segle després, segueixen fent possible l’amor pels altres.
L’esdeveniment comptarà amb la presència del president de Càritas Espanyola, Manuel Bretón; la secretària general, Natalia Peiro, i els membres de l’Assemblea General, a més de treballadors, voluntaris, participants, col·laboradors i representants de la societat civil.
Càritas vol aprofitar la celebració del seu 75è aniversari per fer un balanç del que ha significat la seva tasca a la història recent d’Espanya. El repàs sobre les seves fites més importants dóna compte de com la nostra institució ha sabut adaptar-se a una realitat cada vegada més canviant per poder complir amb la seva missió d’acompanyar les persones que més pateixen la desigualtat i la pobresa en els marges de la societat.
Càritas sorgeix en els “anys de la fam” de la postguerra
El sorgiment de Càritas es va produir després de la Guerra Civil espanyola i en ple fragor de la II Guerra Mundial. L’extensió i intensitat del patiment causat pel conflicte bèl·lic mundial va portar el Papa Pius XII a urgir a finals de 1941 a “posar la tècnica al servei de la Caritat”.
Tot i que la II Guerra Mundial va acabar el 1945 els seus nefastos efectes es van mantenir al llarg de molts anys. A les cartilles amb quE es racionava l’accés als aliments es va sumar la sequera del 1945 i l’aïllament internacional que va viure Espanya durant els primers anys de la dictadura.
Primers estatuts el 1947: naixement oficial
Enmig d’aquest ambient de grans dificultats, l’Assemblea Nacional de Caritat -composta pels secretariats diocesans de la caritat- van celebrar entre el 27 i el 30 novembre de 1947 una reunió que va ser considerada fundacional, ja que en van sortir els Estatuts, que van permetre posar en marxa Càritas Espanyola tal com avui la coneixem.
Actualment, Càritas Espanyola sosté més de 60 projectes a 40 països d’Àfrica, Amèrica del Sud i Central; Àsia; Europa de l’Est i l’Orient Mitjà. La majoria se centren a garantir el dret a l’alimentació, la cura de la creació o l’atenció a emergències, com la que està passant a Ucraïna.
Ajuda Social Americana, “una arma d’organització”
A mitjan anys cinquanta el règim franquista va anar recuperant a poc a poc les relacions internacionals i va començar a tancar acords comercials amb altres nacions. A més, es va produir un gran canvi social amb la migració massiva, tant del camp a la ciutat, com la que es va canalitzar cap a una Europa que demanava mà d’obra per a la recuperació econòmica després de la II Guerra Mundial. Les ciutats van començar a generar suburbis, és a dir, grans concentracions de població sense els mínims serveis imprescindibles, en què es concentraven també situacions de pobresa.
Davant aquest panorama, la National Catholic Welfare Conference (Càritas nord-americana) -de la mà del Govern dels EUA- va oferir a Càritas la primavera del 1954 la seva col·laboració per facilitar llet en pols als nens de totes les diòcesis. Aquest oferiment -que després es va prolongar fins al 1970- va impulsar el desenvolupament dels secretariats parroquials a cada racó d’Espanya. Només en els primers cinc anys, la gestió de l’Ajuda Social Americana (ASA) va suposar dotze mil milions de pessetes, va beneficiar quatre milions de persones i va aconseguir el repartiment de 138 milions de quilos d’aliments.
“La distribució de l’ajuda social americana va ser un repte que Càritas va saber i va poder lliurar amb èxit. Va servir com a ‘arma d’organització’ perquè les exigències administratives de la distribució d’ aquesta ajuda van forçar una planificació nacional a favor dels necessitats”, subratlla Sánchez Jiménez a la seva publicació.
Un gir cap a l’acció social
En els darrers anys de la dècada dels 50′ i al llarg dels 60′, l’obertura espanyola a l’exterior i el procés de desenvolupament econòmic van suposar la conversió del país en una regió econòmica i social moderna. Tot i aquests avenços, la renda per càpita a Espanya arribava tot just als 3.000 dòlars, la meitat que la d’altres països europeus com Alemanya o el Regne Unit.
En aquest nou escenari, Càritas va decidir fer un pas definitiu d’una ‘acció benèfica’ a una ‘acció social’. Per això, va crear una secció social, que comprenia els Serveis Socials i Assistencials dins de l’Església. En un espai molt curt de temps, es van inaugurar el 1958 les primeres escoles d’assistents socials de Càritas a Sant Sebastià, València, Sevilla, Saragossa o Madrid. Set anys després, el 1964, el Consell de Ministres va reconèixer la professió d’assistent social.
El gener de 1959 es va constituir a més la secció d’Avis com un nou projecte i es va celebrar per primera vegada el Dia Nacional de la Caritat, una tradició que s’ha mantingut fins als nostres dies.
Moments històrics
Els nostres moments històrics més importants han sigut el naixement de FOESSA, les comissions contra l’atur, les cases d’acollida per malalts de la SIDA… entre d’altres.
Per més informació cliqueu aquí.