Recorda que marcar conjuntament les caselles de l’Església i la de finalitats socials no suposa pagar més ni que se’l torni menys
Un 35% de les persones no escullen la destinació dels seus impostos i deixen en blanc la seva assignació
El 2021 es van recaptar més de 386 milions d’euros, que aniran destinats a projectes socials desenvolupats per les ONG
Càritas agraeix la solidaritat dels contribuents perquè permet continuar impulsant una societat més justa, inclusiva i igualitària
Càritas . 7 d’abril del 2022. La primavera passada, el 54% de les persones contribuents van marcar la casella solidària de la renda, superant els 11 milions i mig de persones. Tot i això, encara hi ha un 46% (10 milions de persones) que no ho fan, o bé perquè marquen només la casella de l’Església catòlica o perquè no en marquen cap (35%). Deixar en blanc aquestes caselles de l’assignació tributària suposa que una part important de la recaptació de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) passi cada any directament a les arques de l’Estat, en lloc de destinar-se a finalitats socials o al sosteniment de l´Església.
“Hi ha dos perfils bàsics que no marquen cap de les dues caselles. D’una banda, hi ha el públic jove que està fent la seva primera o primeres declaracions, i, de l’altra, un grup important de persones que no en marquen cap o que en marquen només una en pensar que entre elles es resten o que es paguen més impostos” , explica Eduardo López, de l’equip de Sensibilització i Comunicació a Càritas Espanyola.
Multiplicar la tasca
Durant la presentació de la campanya de la X Solidària, la Plataforma d’ONG d’Acció Social (POAS) ha recordat que si tots els contribuents marquessin la casella d’altres fins socials, les organitzacions del tercer sector podrien haver rebut aquest any prop de 631 milions d’euros en lloc dels 386 que van obtenir de l’assignació tributària, segons el balanç de les dades provisionals facilitades per Hisenda. “Si tots els contribuents la marquessin a la seva renda, les ONG podríem multiplicar la nostra tasca, cosa que sens dubte suposaria un abans i un després per a la vida de milions de persones que les ONG podrien ajudar” , explica la presidenta de la Plataforma d´ONG d´Acció Social, Yolanda Besteiro.
La solidaritat dels contribuents espanyols a través de les caselles de l’assignació tributària permet a Càritas posar en marxa cada any centenars de projectes socials, ja que, com a entitat del tercer sector d’acció social, obté fons a través de la casella d’altres finalitats socials” i també de la casella destinada a l’Església catòlica, en ser la confederació oficial de les entitats d’acció caritativa i social de l’Església a Espanya.
Amb motiu de l’inici de la campanya de la Renda 2022 i amb l’objectiu de poder continuar impulsant una societat més justa, inclusiva i igualitària, Càritas ha llançat la campanya “No costa gens ajudar X dos” per convidar la societat a marcar totes dues caselles.
“D’aquesta manera, el contribuent pot multiplicar la seva solidaritat aportant l’1,4% dels seus impostos tant al sosteniment de l’Església com als fins socials. Aquest senzill gest no suposa pagar més ni que se’l torni menys en el resultat de la seva declaració”, apunta López.
“Marcant ambdues caselles -afegeix- podem donar suport a centenars de projectes d’atenció a persones en situació de pobresa i exclusió, i alhora la important tasca pastoral i litúrgica que duu a terme l’Església catòlica a Espanya”.
“Els que hem passat per la presó sembla que quedem marcats, però no sempre és així”
Un dels molts projectes que Càritas porta endavant gràcies als fons obtinguts de l’assignació tributària és “Tornar a començar”. Aquest programa, liderat per Càritas Burgos i la Pastoral Penitenciària d’aquesta diòcesi, permet acompanyar cada any 175 persones privades de llibertat. El seu objectiu és acompanyar aquestes persones des que entren al centre penitenciari fins que aconsegueixen la seva reinserció social. A més d’acompanyar i elaborar juntament amb les persones recluses un itinerari personal que permeti als educadors socials orientar-los en aquells tallers educatius-formatius i en la formació ocupacional que estiguin més d’acord amb les seves expectatives, se’ls ofereix també estades a albergs o pisos de Càritas durant els permisos i després d’obtinguda la llibertat, a més de suport econòmic o en espècie per a la cobertura de les necessitats bàsiques.
“El finançament d’aquest projecte ens ha permès intervenir de manera determinant amb un col·lectiu que pateix unes taxes d’exclusió social elevadíssimes. Les activitats que es desenvolupen dins del Centre Penitenciari els preparen per a la vida i per als reptes que afrontaran una vegada en llibertat. Per sobre del suport econòmic, sanitari o psicològic, és fonamental que descobreixin que tenen un projecte de vida, que no estan sols, i que la dura experiència de la presó també pot ser el punt de partida per accedir a una integració plena”, assenyala David Alonso, educador social i responsable del projecte.
Per a molts reclusos, aquest programa és la seva única oportunitat de tornar a formar part de la societat. “Vaig entrar en contacte amb Càritas Burgos mentre era a la presó, perquè ens van oferir uns tallers i, gairebé per curiositat o avorriment, em vaig apuntar. Al cap de poques setmanes, vaig començar a adonar-me que em venien molt bé, que em plantejaven un futur que no m’havia imaginat abans. El camí és difícil, perquè he comès errors grans i n’he hagut de pagar les conseqüències, però ara sé que hi ha qui es preocupa, qui em recolza i qui m’anima. En unes setmanes acabaré un curs i és molt possible que comenci a treballar. Els que hem passat per la presó sembla que quedem marcats per sempre, però no ha de ser així ”, explica José B, exreclus.
En aquesta declaració de la Renda, pensa-ho, “no costa res ajudar X dos”.