Cap persona sense llar

Els termes que emprem en el camp del Treball Social van evolucionant de pressa, com ho fa la societat. Molts recordem que fa un temps parlàvem dels transeünts, designàvem així a les persones que es movien d’un lloc a l’altre sense un domicili fixat. També, potser més col·loquialment, parlàvem dels rodamons. Un temps després, les persones especialistes ens deien que havíem d’anomenar-los persones ‘sense sostre’, fent incidència no tant al fet de veure’s obligats a anar d’un lloc cap a l’altre com per la seva situació personal de no tenir una casa, un pis on viure i establir-se. Des de fa uns anys, i de forma molt més encertada, en diem ‘persones sense llar’. La llar és molt més que un sostre. Tenir una llar significa que tenim cobertes no solament algunes necessitats primàries, bàsiques per sobreviure, com el sopluig, el poder dormir, rentar-se, protegir-se del fred o de la calor,  sinó que, a més, podem començar a pensar en cobrir necessitats emocionals, tant importants com comunicar-se amb els altres, tenir autoconfiança, rebre afecte, o sentir-se respectat a la societat.

Enguany, celebrem els 30 anys de la campanya “Ningú sense llar” i el nostre afany durant aquest temps ha estat fer visible la realitat de vulnerabilitat extrema que viuen les persones que van quedant al marge: al marge de les relacions socials, de l’espai públic normalitzat, de l’accés al dret d’habitatge, ocupació i protecció social.

En definitiva, dels llocs d’inclusió on “les persones compten”. Aquest any, ho fem sota el lema “FORA DE COBERTURA”. Amb aquesta expressió posem de manifest la realitat de les persones sense llar que deixem als marges dels drets humans, persones que a més s’han quedat fora dels vincles relacionals que construeixen les xarxes afectives i emocionals en què ens sostenim i construïm com a comunitat. “No deixis que es quedin fora”, ens convida a l’acció, a superar dificultats i el desànim compartint objectius i accions.

Vivim interconnectats en una Xarxa virtual que ens fa sentir que pertanyem al món, que comptem per a algú, que estem vius, sense adonar-se de les persones que es queden fora del sistema. Però els qui viuen fora, als marges dels drets, desvinculats per la societat, són els que més necessiten aquests espais de vida i trobada, aquesta xarxa de persones que creen i confiïn en elles per no quedar-se fora de cobertura, per reconnectar-se amb la vida, amb les persones, amb la societat.

Hem de ser conscients de les situacions amb què les persones sense llar han d’enfrontar-se dia a dia: prejudicis, vulneració de drets, delictes d’odi…, però també volem acostar com és possible el canvi d’aquestes situacions a través de la denúncia, la sensibilització i el suport de la societat, sempre que aquesta, els tingui en compte, els incorpori a la vida social i comunitària… en definitiva quan els doni cobertura com a tot ciutadà de ple dret.

A casa nostra el servei d’Esmorzar i Caliu ha atès una mitjana de 70 persones al dia, moltes són habituals, però en total han estat 402 persones diferents durant l’any. S’han repartit 22.428 esmorzars complets i s’han ofert 1.537 serveis de dutxes. Cal tenir present que durant el 2021 es van realitzar arranjaments a les instal·lacions de la Casa Sant Auguri per reubicar les dutxes a la planta baixa i així seguir oferint el servei complint les mesures de seguretat i higiene marcades durant la pandèmia. Hem rebut 19.675 kg d’aliments i productes de neteja i higiene de diferents supermercats i botigues de la ciutat de Tarragona que col·laboren desinteressadament amb el projecte. Han fet ús del Centre de dia Betània 223 persones diferents.

A Reus actualment atenem al rebost una mitjana de 350 famílies que venen cada 14 dies a recollir aliments no cuinats. Quant al servei de menjador, atenem un total de 160 usuaris entre domicilis, carmanyoles i àpats presencials.