Un de cada cinc joves en situació de vulnerabilitat social està en risc d’ús addictiu de les pantalles

L’addicció als videojocs afecta més la població vulnerable. En el cas dels nois és quatre vegades més gran que el de les noies

Conviure amb uns progenitors que fan un ús raonable de les pantalles redueix un 70% les probabilitats darribar a desenvolupar una conducta addictiva

 

Càritas. 3 de març de 2022.- Sota el títol l ‘”Impacte de les pantalles a la vida de l’adolescència i les seves famílies en situació de vulnerabilitat social: realitat i virtualitat” , Càritas Espanyola va presentar abans d’ahir a Madrid els resultats d’una enquesta realitzada a 930 joves, pares i tutors entorn de l’ús que fa de les pantalles la població entre 12 i 17 anys en situació de vulnerabilitat i exclusió social procedent de famílies acompanyades per Càritas als seus diferents programes i projectes.

L’informe, presentat per Natalia Peiro , secretària general de Càritas Espanyola; Daniel Rodríguez de l’Equip d’Estudis de Càritas, i Carmen García , responsable del programa d’Infància, Adolescència i Joventut, revela que la pràctica totalitat dels adolescents tenen contacte diari amb les pantalles i el 96% tenen mòbil propi. Els joves enquestats declaren que, de mitjana, va tenir el primer mòbil als 11,4 anys. Però els més joves assenyalen que la seva immersió a les pantalles va ser abans, als 10,5 anys.

“L’anàlisi d’aquestes dades desperta una doble alerta: d’una banda, l’accés cada cop més aviat a les pantalles i de l’altra, que la majoria de les aplicacions, les xarxes o les pàgines on s’obren perfils són per a més grans de 16 anys, un aspecte d’una rellevància especial per enfocar l’educació que s’ha de donar des de la infància sobre l’ús responsable dels mòbils”, assenyala Daniel Rodríguez, de l’Equip d’Estudis de Càritas Espanyola.

A més de generalitzat i precoç, lús de pantalles mostra evidents diferències de gènere. El percentatge de nois que juguen cada dia, un de cada tres, triplica el de les noies i mentre que el 6% dels nois declaren no jugar mai aquest percentatge s’eleva fins a gairebé la meitat (43%) entre les noies.

 

Elles prefereixen les xarxes, ells opten pels videojocs

Elles, en canvi, mostren més preferència per les xarxes socials i encara que les diferències de gènere per temps d’ús no són tan marcades, sí que ho és el propòsit del mateix. Les noies tendeixen a ser més actives en xarxes generant moltes més publicacions, cosa que fa que tinguin un perfil molt més exposat mentre ells tendeixen a assumir més el rol d’espectadors i jutges.

Atesa l’absència de consens a la comunitat científica, l’estudi ha optat per assenyalar l’ús abusiu quan el temps d’exposició a les pantalles supera les 6 hores diàries. En aquesta situació hi ha el 36% dels joves. El risc d’ús addictiu es produeix quan es genera un efecte de dependència envers les pantalles, que acaba interferint de manera negativa a la vida quotidiana i apareixen dificultats per controlar-ne el temps de dedicació.

“ L’abús de les pantalles pot comportar una addicció o no. Relacionem aquesta addicció amb les emocions que les pantalles desperten i considerem que es dóna una conducta addictiva quan l’ús o l’absència genera certs nivells d’aïllament, ansietat, manca de control i dependència”, explica Rodríguez. En aquesta situació hi ha un de cada cinc joves.

L’estudi revela que viure a l’espai de l’exclusió no implica un risc d’addicció més gran. El poder de les pantalles, per tant, atrapa per igual aquella joventut les famílies de la qual travessen per dificultats com aquelles altres més integrades.

 

Exemple a casa

Això no obstant, l’exemple que la joventut rep a casa és la variable que té més influència sobre l’addicció. Quan un jove conviu amb progenitors que fan un ús raonable de les pantalles, la probabilitat d’arribar a desenvolupar una conducta addictiva es redueix un 70%.

En el cas de lús de videojocs sí que hi ha diferències importants entre la població en situació dexclusió i el conjunt de la joventut. L’adolescència en situació d’exclusió pateix el doble d’addicció als videojocs que la joventut en conjunt i afecta el 12%. A més, l’addicció dels adolescents homes (21%) als videojocs quadriplica el de les noies (4,9%).

En els casos d’ús addictiu als videojocs, les condicions de vida i l’escassetat d’oportunitats sí que semblen un element diferencial entre la població en situació d’exclusió i el conjunt de la joventut. “Encara que, com hem assenyalat, la situació socioeconòmica de les famílies no és el factor que més influeix en l’ús addictiu, sí que hi ha situacions que protegeixen la joventut d’aquesta addicció i en volem destacar principalment dues. En primer lloc, l’exemple que la joventut rep a casa té una influència notable sobre l’addicció i, en segon lloc, les possibilitats que tenen els joves d’accedir a un lleure estructurat”, explica Rodríguez.

 

Absències a classe i més suspensos

El 18% de la població adolescent en situació de vulnerabilitat social a més ha faltat algun dia a classe a l’últim mes sense motiu justificat. Un percentatge que s’incrementa fins al 23% quan hi ha addicció a les pantalles i fins al 28% quan n’hi ha un ús abusiu.

D’altra banda, també hi ha una relació directa entre el nombre de suspensos i l’ús conflictiu de pantalles. Gairebé la meitat de l’adolescència i la joventut que abusa de les pantalles ha suspès 3 o més assignatures mentre que aquest percentatge s’eleva fins al 60% quan hi ha un ús addictiu.

“La conclusió és clara, l’addicció i l’ús abusiu estan estretament lligats a l’absentisme escolar i al nombre de suspensos”, subratlla Rodríguez.

 

Més conflictes familiars

Els progenitors, per part seva, tenen clar que les pantalles afecten negativament la comunicació a casa i acaben provocant un empitjorament en l’actitud dels seus fills. El 28% creuen que les pantalles són les culpables que la comunicació hagi empitjorat al si de la família portant fins i tot a l’engany en el 20% dels casos. D’altra banda, un de cada quatre adults afirma que l’ús de pantalles ha empitjorat l’actitud del fill a casa, cosa que, per al 17% dels pares i mares, té com a conseqüència un increment dels conflictes al si familiar .

De fet, només el 12% dels progenitors se senten preparats per afrontar l’educació digital dels fills i filles, mentre que la majoria, el 53%, diuen necessitar suport o sentir-se desorientats. Així, els progenitors mostren gran interès per disposar de més informació i suport en com educar els seus fills en l’ús saludable de les pantalles ja que el 82% perceben en aquests riscos bé en l’àmbit relacional o bé en l’educatiu.

“Tots (adults i joves) estem passant pel mateix, i alhora, per l’ús desmesurat de la tecnologia i en aprenentatge continu. La diferència és que, normalment, els adults ho vivim amb pors i amb inseguretats mentre que els joves sense pors. Per això, la infància, els adolescents i els joves són els més vulnerables entre els vulnerables i, especialment en aquests moments de canvis. El que els està passant passa a una velocitat tal que no facilita un marge d’adaptació i reflexió que els permeti entendre com se senten i com vertebren les relacions en aquests moments de canvi”, assegura Carmen García.

 

Autoregulació

El que és digital suposa a més per als joves noves formes de comunicació i relació que en alguns casos estan guanyant terreny sobre la comunicació més tradicional. L’11% de la joventut prefereix, sovint, parlar per WhatsApp abans que fer-ho en persona. Aquesta nova forma de comunicació té dos elements clau: la connexió permanent i la immediatesa.

Per a la responsable del programa d’Infància, Adolescència i Joventut de Càritas Espanyola cal “acompanyar els adolescents, ajudar-los a generar valors i educar-los a la pràctica de la paciència ia frenar la impulsivitat: la impulsivitat de no respondre a un missatge a ‘ calenta’ i saber esperar per donar una resposta que, sota cap concepte falti el respecte i que sapiguem que no ens penedirem en un futur. En altres paraules, laprenentatge de la tan difícil autoregulació. Amb la clau sempre de no culpabilitzar i no jutjar”.

L’objectiu de l’informe, segons va precisar Natalia Peiro durant la roda de premsa, és que “arribi i sigui consultat no només per les 70 Càritas diocesanes sinó per totes aquelles persones i col·lectius interessats a acostar-se als universos simbòlics de la nostra joventut i l’adolescència”. “El nostre desig de donar veu als joves ia les famílies ha guiat aquest procés i això s’ha plasmat en el disseny de la investigació i les tècniques que s’han utilitzat. Perquè la vocació d’aquest estudi no és altra que aportar dades i elements per a una reflexió més àmplia de tota la societat sobre com està afectant l’ús de pantalles a la joventut i l’adolescència actual”, va afegir.

+ INFO