Compartint el viatge

Veure el món per descobrir una realitat invisible

La mobilitat humana forma part de l’ésser humà. Les persones ens desplacem pel món, la nostra casa comuna, des del principi dels temps. Viatjar, visitar altres llocs sempre obre la ment i el cor, tant dels que es van com dels que reben al visitant.

No obstant això, en moltes ocasions, les migracions es produeixen per necessitat. Moltes persones es veuen forçades a marxar de les seves llocs d’origen perquè els resulta impossible viure amb dignitat.

Quines són les raons per les quals passa això? Què es troben aquestes persones pel camí? La majoria inicia viatges molt llargs, incerts, de vegades perillosos, de vegades amb moltes parades a les que es pensa que s’ha arribat al final, per descobrir més tard que no, que cal fer la maleta de nou. Altres vegades romanen en camps de refugiats durant anys, mantenint l’esperança d’una altra vida en un altre lloc o de tornar a casa algun dia. Però també són moltes les esperances i somnis trencats que queden enrere en iniciar el viatge, sent la pèrdua i el desarrelament seus companyes habituals.

Trobem, d’altra banda, persones i famílies que arriben al final del camí, i decideixen fer arrels i construir una nova vida. Requereix un gran esforç perquè implica aprendre un idioma nou, conèixer codis culturals diferents, tenir cura de no perdre la pròpia identitat, fer amistats. Els països que obren les seves portes a persones migrants i refugiades també s’enfronten a canvis que, en realitat són positius. En la trobada amb l’altre es comparteix el que s’és: experiències de vida, formes diferents d’entendre el món i de comunicar-se amb les persones.

Us convidem a mirar el món per conèixer la realitat invisible de tantes persones, i que això ens eixample el cor per acollir-les, compartir i celebrar la vida com a família que som.

Compartint el viatge

Us proposem una manera de mirar la realitat que volem visibilitzar. És la nostra, la de Càritas. L’Evangeli, la Doctrina Social de l’Església són la guia, mostren els principis que orienten les nostres postures i posicionaments. Perquè el que veiem no és el mateix quan posem a la persona al centre, enfoquem cap als drets humans, som assertius, ens acostem als altres i deixem que s’acostin per construir un veïnatge més real. Si mirem el món des d’aquí, vam iniciar un camí de conversió personal i comunitària. Per això cal descobrir, com des la nostra identitat les migracions són una oportunitat per al desenvolupament dels pobles. I els nous veïns són els nostres germans; la clau de la fraternitat.

Compartint el viatge

«Cada ésser humà és fill de Déu. Els migrants i refugiats són una ocasió que la Providència ens ofereix per contribuir a la construcció d’una societat més justa, una democràcia més plena, un país més solidari, un món més fratern i una comunitat cristiana més oberta, d’acord amb l’Evangeli ». Francesc, Missatge per a la Jornada Mundial l’Emigrant i del Refugiat 2014.

Actua! Compromet!

Al llarg d’aquest viatge ens trobarem amb persones de totes parts. Càritas les acull a Amèrica Central, a la ruta cap a Estats Units; Càritas les acompanya a Lesbos quan el temps queda suspès en el camí; Càritas comparteix vida quan han arribat a les nostres diòcesis. Però Càritas són les persones. El voluntariat, els participants, els donants, treballadors i treballadores, tots som clau per allargar la mà, rebre, acollir, aprendre, caminar junts i, amb el cor canviat, retornar un missatge nou a la societat.

Per això, cal compartir amb la nostra comunitat cristiana i amb la societat la convicció que vivim en espais de mestissatge, que s’enriqueixen amb la convivència i la trobada amb els nous veïns. Per això apostem per unes polítiques d’acollida i integració que trenquin amb els estereotips establerts i que fomentin una mirada inclusiva, lluny dels discursos racistes i xenòfobs, que són minoritaris en la nostra societat.

Com a comunitat hem de superar les pors que ens impedeixen el trobada amb l’altre, el diferent, l’estranger. En realitat és part de la família humana, és germà i germana. Aquesta trobada, sense dubte, ens interpel·la. Però aquest material pot servir per orientar el viatge, per fer una parada i reflexionar amb altres, com va fer el Bon Samarità quan va veure al seu germà apallissat a la vora del camí.

Les vides es troben i es transformen. L’esperança és possible a la meitat d’aquest món convuls. Després d’aquest viatge potser ja no siguem els mateixos. I ara què? Com em posiciono en aquest món plural? Miro al voltant i què veig? Ens vam quedar mirant … o passem a l’acció?

Us desitgem un llarg viatge ple d’experiències amb les persones que ens trobem a les fronteres, a les perifèries!

Fes un donatiu Fer-me soci
Gràcies a la vostra ajuda, podem estar al costat dels qui més ens necessiten
Quin tipus de donació t’agradaria fer?
Puntual
Quant voleu aportar?
Sóc...
Particular
Empresa