Els nostres esforços davant les persones migrants es poden resumir en quatre verbs: acollir, protegir, promoure i integrar.” (Papa Francesc, Fratelli tutti)
Des de Càritas Catalunya constatem amb molta preocupació l’extrema dificultat de moltes persones estrangeres per obtenir una cita prèvia no només davant les diferents Oficines d’Estrangers a Catalunya, per tal d’iniciar els tràmits d’estrangeria (com, per exemple, el de l’arrelament social), sinó també davant les diferents dependències de la Policia Nacional per a poder tramitar les corresponents targetes acreditatives de residència.
Des dels nostres diferents projectes som testimonis diaris d’aquesta problemàtica i dels seus dramàtics i nefastos efectes per a la vida diària d’aquests persones. D’aquesta manera constatem que moltes persones migrades, després de molt de temps i esforços, disposen d’una oferta de feina per a regularitzar la seva situació administrativa al país. Tanmateix, malgrat d’haver-ho intentats durant mesos, no poden aconseguir cita prèvia per a poder formalitzar la seva situació davant l’Administració de l’Estat i corren el risc de perdre aquesta oferta laboral que els facilitaria sortir de la irregularitat.
Un altre exemple seria el de les persones estrangeres que malgrat tenir aprovat oficialment el dret a residir i treballar a España, el fet de no disposar de la respectiva targeta acreditativa en vigor, novament perquè no poden aconseguir cita prèvia davant la Policia Nacional, perden també oportunitats de feina (els empresaris no volen contractar-los si tenen la targeta de residència caducada) i tampoc poden realitzar cap altra tramitació administrativa perquè no disposen de targeta de residència vigent.
Aquesta situació no és del tot nova, ja que ve arrossegant-se des de fa mesos, però amb la crisi sanitària actual, s’ha agreujat encara més. Si bé és cert que pel que respecta les Oficines d’Estrangers, alguns dels tràmits d’estrangeria es poden presentar directament de manera telemàtica a través de determinats professionals (advocats, gestors i graduats socials), també és cert que moltes persones en situació de vulnerabilitat i/o risc d’exclusió social, no es poden permetre pagar un professional privat per gestionar els tràmits. Entenem que una administració pública ha d’atendre i respondre a tota la ciutadania per igual; cap persona hauria de quedar exclosa i molt menys per temes econòmics.
És per això que, des de Càritas Catalunya, demanem a l’Administració de l’Estat que solucioni aquesta situació posant més recursos humans a les oficines abans esmentades, i que revisi el sistema telemàtic de cita prèvia existent actualment.
En un temps de crisi com l’actual, prou difícil per a tothom, les administracions públiques no poden complicar encara més les coses a un dels col·lectius més afectats: les persones migrades que viuen a Catalunya.
L’exclusió social colpeja més durament a les persones migrants
- L’exclusió social en les persones migrants és tres vegades superior a les d’origen espanyol. L’exclusió afecta a tots els àmbits de la vida de les persones migrades. La taxa d’atur es duplica, i la taxa de risc de pobresa es multiplica per quatre.
- Alguns dels majors greuges que pateixen les persones migrades, són l’exclusió residencial (70 % persones migrades amb nacionalitat extracomunitària vs. 29 % persones de nacionalitat espanyola/comunitària), en l’àmbit de la salut (27 % vs. 17 %) o en la participació cívico-política (66 % vs. 9 %).
- Moltes d’elles es veuen obligades a viure en infrahabitatges, amuntegades o en habitacions de relloguer.
- La irregularitat administrativa t’estronca el seu projecte vital.
- Una altra situació crítica per a moltes persones migrants és la dificultat per accedir al dret d’asil a Espanya. A 31 d’octubre de 2020, només un 4,57 % de les persones sol·licitants han restat reconegudes amb l’estatus de refugiat i amb dret a la protecció subsidiària.