En motiu del dia internacional de les persones grans, des de Càritas volem reivindicar els drets d’aquest col·lectiu, tal com ha expressat en reiterades ocasions el Sant Pare Francesc i la mesa estatal pels drets de les persones grans.
En la jornada mundial de la gent gran del passat juliol, el pontífex va voler encoratjar els joves en la seva relació amb les persones grans:
El Senyor espera que els joves, en trobar-se amb els ancians, acullin la crida a custodiar la memòria i reconeguin, gràcies a ells, el do de pertànyer a una història més gran. L’amistat amb una persona gran ajuda el jove a no reduir la vida al present i a recordar que no tot depèn de les seves capacitats. Per als més grans, en canvi, la presència d’un jove els dona l’esperança que tot el que han viscut no es perdrà i que els seus somnis es poden realitzar.
Per altra banda, la Mesa Estatal pels drets de la gent gran denuncia en el manifest d’enguany que el marc legislatiu actual no és suficient per garantir la protecció dels drets humans i la dignitat de la gent gran.
El Manifest enviat als grups parlamentaris i a la Mesa del Congrés recorda que, a causa de l’edatisme que hi ha a la nostra societat, les persones grans i, particularment, les persones grans amb discapacitat no poden gaudir dels seus drets en igualtat de condicions que les altres, cosa que afecta multitud d’aspectes de les seves vides i la seva dignitat. Els estereotips i prejudicis associats culturalment i socialment a l’envelliment, a l’edat i a la gent gran fan que es justifiqui un tracte diferent i discriminatori en atribuir-los un menor valor social i menys capacitats, cosa que repercuteix de manera directa en el gaudi dels seus drets humans . A més, les dones grans continuen sent el grup social amb més risc d’exclusió, com a més ha especificat la campanya de les Nacions Unides aquest dia 1 d’octubre, especialment si s’associa l’edat a factors d’interseccionalitat, com ara la discapacitat, la immigració o la pobresa.
En aquest sentit, el papa va demanar no deixar els ancians sols: No els deixem sols, la seva presència en les famílies i en les comunitats és valuosa, ens dona la consciència de compartir la mateixa herència i de formar part d’un poble en el que es conserven les arrels. Sí, són els ancians els qui ens transmeten la pertinença al Poble sant de Déu. Tant l’Església com la societat els necessita. Ells lliuren al present un passat necessari per a construir el futur. Honorem-los, no ens privem de la seva companyia i no els privem de la nostra; no permetem que siguin descartats!
Finalment, apuntava el pontífex, en una nova crida al jovent i a les persones grans: A vosaltres, joves, […] vull dir-vos: abans de posar-vos en camí aneu a visitar els vostres avis, feu una visita a una persona gran que estigui sola! La seva pregària us protegirà i portareu al cor la benedicció d’aquell encontre. A vosaltres, gent gran, us demano que acompanyeu amb la pregària els joves […]. Aquests nois i noies són la resposta de Déu a les vostres peticions, el fruit del que vau sembrar, el signe que Déu no abandona el seu poble, sinó que sempre el rejoveneix amb la fantasia de l’Esperit Sant.