Segons l’últim informe de Càritas i la Fundació Foessa “Ingresos y gastos: una ecuación que condiciona nuestra calidad de vida’, tres milions de llars espanyoles viuen per sota del llindar de la pobresa severa.
Des de l’aparició de la impactant tsunami que va desencadenar la pandèmia de COVID-19, les conseqüències del qual van abastar tant l’esfera social com l’econòmica, juntament amb el seu immens cost en termes de salut, diversos esdeveniments han continuat castigant les famílies i les economies. Successos com el conflicte d’ Ucraïna, l’augment dels costos dels subministraments energètics o la crisi inflacionària, posen a prova la capacitat de les llars per fer front a despeses essencials com l’alimentació i l’habitatge.
Pel que fa al sexe, és ben conegut que homes i dones tenen diferents comportaments al mercat de treball i, encara que les diferències s’han reduït en les últimes dècades, encara romanen. En primer lloc, la taxa d’activitat de les dones és substancialment més baixa que per als homes. Tot i això, la bretxa s’ha reduït, passant de gairebé 25 punts percentuals el 2002 a menys de 10 l’últim any. Aquesta reducció s’explica tant per la reducció de l’activitat masculina com per l’augment de la femenina.
Segons la Generalitat de Catalunya un 24,7% de la població de Catalunya es troba en risc de pobresa o exclusió social, una xifra que, tot i haver baixat respecte al 25,9% del 2021 i el 26,7% del 2020, continua sent alarmant.
Des del projecte Activa’t podem afirmar que les demandes s’han duplicat. El projecte és molt necessari i si abans donava respostes, ara amb la les dificultats econòmiques, i la precarietat laboral amb uns salaris i condicions laborals molt baixes, fa que sigui un projecte imprescindible en la nostra acció i filosofia a l’hora d’acompanyar a les persones. Totes aquestes dades encara s’incrementen en l’àmbit rural, a les Càritas que formen part del Tarragonès Llevant, Tarragonès Ponent, i Baix Camp on es detecta una població amb menys recursos i formació i una major dificultat d’accedir als serveis d’orientació laboral que es troben allunyats i centralitzats a les grans ciutats.
El perfil majoritari que s’atén des de Càritas continua sent persones amb un nivell baix de formació o formació no homologada fet que afecta l’accés al mercat laboral, d’aquí la importància de fer cursos ocupacionals i tallers formatius. A quest factor s’ha d’afegir la bretxa digital.. Aquesta situació d’analfabetisme del segle XXI, en una societat amb nivells de digitalització com l’actual, converteix la bretxa digital en un motor d’exclusió, que redueix o limita de manera greu les oportunitats de participació social, d’integració al mercat laboral o de sol·licitud prestacions socials.
Destaca l’atenció de dones, amb un percentatge superior als homes. Això no és diferent als altres anys, a la última memòria 2023 es constata de nou que als nostres projectes i serveis hi ha una feminització de la pobresa amb un 70% de dones ateses, de fet el sustentador principal de moltes de les llars ateses des de Càritas, són dones (famílies monoparental), amb dificultats alhora de treballar i conciliar la vida laboral i la curs dels fills/es. Aquest fet requereix tenir en compte més recursos externs i interns que ajudin a la dona en la conciliació de la vida laboral i familiar (pactar amb Serveis Socials beques de menjador, adaptar entrevistes en moments que les dones tinguin més disponibilitat o tenir en compte els horaris a l’hora de dissenyar els cursos i tallers per tal que siguin compatibles amb els horaris escolars).
A tot això s’ha d’afegir que moltes d’elles són immigrants i un percentatge considerable de famílies ateses per Càritas (32%) es troben en situació administrativa irregular, fet que dificulta encara mes la seva subsistència.
La utilitat del projecte ve fonamentada pel servei que fa. No hi ha cap projecte al territori on està implantat que treballi amb aquesta població d’extrema vulnerabilitat, amb l’acompanyament personal, sociolaboral, formatiu i terapèutic. La importància radica en la complementació de recursos, en la coordinació i en suma d’esforços, sense duplicar treballs, per tal d’aconseguir el resultat final, que és l’autonomia de les persones que atenem des dels diferents serveis. Un altre element important que ofereix el projecte és que no discrimina a les persones segons la seva situació administrativa. Se’ls atén i acompanya de la mateixa manera que a la resta de la població, buscant el moment que puguin obtenir l’arrelament social o formatiu i fer operatiu un contracte de treball, que els ajudi a regularitzar la seva situació. És un acompanyament que no està fent cap entitat del territori, és una aposta a mig i llarg termini, on s’acompanya s’orienta i es forma a aquestes persones, que queden excloses del sistema.