Càritas denuncia les múltiples desigualtats que afronten les dones que acompanya
El nivell d’exclusió social és major entre aquelles famílies que la seva sustentadora principal és una dona. El 21,4% d’aquestes llars estan en situació d’exclusió, mentre que, en el cas dels homes, l’exclusió és del 16%. Així ho reflecteix la sisena Enquesta sobre Integració i Necessitats Socials realitzada l’estiu passat per a l’IX Informe FOESSA, que serà presentat a finals d’any.
Encara que en els últims anys s’ha registrat una millora més ràpida en les llars encapçalades per dones, la situació està lluny encara de la igualtat. Aquesta bretxa de gènere persistent mou a Cáritas a visibilitzar i denunciar, amb motiu del Dia Internacional de la Dona, les múltiples desigualtats que sofreixen les dones que acompanya.
“La falta d’accés a recursos, la precarietat laboral, la bretxa salarial i la càrrega desproporcionada de les cures (moltes mares soles amb menors a càrrec) són factors que les condemnen a una vida d’inestabilitat. No podem parlar de justícia social sense abordar aquestes desigualtats i sense exigir polítiques que promoguin l’equitat i la inclusió”, assenyala Leticia Escutia, responsable del programa de Dona de Cáritas Española.
La desigualtat econòmica impacta de manera diferencial en les dones, perpetuant la seva situació de vulnerabilitat. La bretxa salarial de gènere aconsegueix un 19,6%, la qual cosa equival al fet que les dones cobrin de mitjana 5.212,74 euros menys a l’any que els homes. Això es deu a factors com la càrrega de les cures, la segregació horitzontal en sectors feminitzats amb baixa remuneració i la segregació vertical que limita l’accés a llocs de direcció.
A més, la taxa de desocupació femenina (12,54%) continua sent superior a la masculina (10,02%). En aquest context, el 65% de les persones ateses en programes d’ocupació de Cáritas han estat dones (36.128), principalment majors de 45 anys amb estudis bàsics i un creixent nombre de migrants.
A això se suma el fet que un gran nombre de dones es vegin abocada a treballar en l’economia submergida. Així, moltes empleades de la llar (en la seva majoria internes), jornaleres, cuidadores i netejadores treballen sense contractes ni protecció social, enfrontant jornades extenses, salaris baixos i acomiadaments arbitraris. La situació és encara més greu per a les dones migrants, moltes d’elles, a més, en situació administrativa irregular.
“Davant aquesta realitat, Cáritas reivindica l’accés al mercat laboral en igualtat de condicions, amb treballs dignes i sense discriminació de gènere. S’exigeix la formalització de l’ocupació en sectors precaritzats com el domèstic, agrícola i de serveis, així com l’eliminació de barreres administratives per a les dones migrants, garantint permisos de residència i treball justos. També es demanda el reconeixement social i millors condicions laborals per a treballs essencials exercits majoritàriament per dones”, assegura Leticia Escutia.
Principals víctimes de les crisis humanitàries
A nivell mundial, les dones i nenes continuen sent les principals víctimes de crisis humanitàries, conflictes armats i desastres naturals. En 2023, el nombre de dones assassinades en conflictes armats es va duplicar, representant el 40% de les víctimes mortals. A més, la violència sexual en contextos de guerra va augmentar un 50%, convertint els cossos de les dones en un altre camp de batalla. Segons l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM), el 62% de les dones en mobilitat han manifestat sentir-se insegures durant el seu desplaçament, i una de cada tres no se sent segura en el seu destí.
“Malgrat les dificultats, moltes dones han aconseguit tirar endavant, demostrant una enorme fortalesa, resiliència i capacitat de superació. Han enfrontat violència, discriminació i barreres sistèmiques, però amb el suport adequat i l’accés a oportunitats, han aconseguit transformar les seves realitats i construir un futur digne per a elles i les seves famílies. És imprescindible continuar apostant per iniciatives que fomentin l’equitat, l’autonomia econòmica i la formació en igualtat d’oportunitats”, indica la responsable del programa de Dona de Càritas Espanyola.
Càritas reivindica la necessitat d’un compromís ferm amb la igualtat entre dones i homes. En ple segle XXI, la desigualtat de gènere continua sent una de les majors barreres per al desenvolupament humà i la justícia social. Promoure una societat equitativa, on totes les dones puguin viure amb dignitat i drets plens, és una tasca urgent i necessària.