El dret a l’habitatge
Els drets humans són els drets que pertanyen a cada persona simplement per ser humana. Tots els éssers humans tenim la mateixa dignitat i aquests drets formen la base de les llibertats i la igualtat essencials en qualsevol societat justa i equitativa.
Un dels drets humans fonamentals és el dret a un habitatge adequat, reconegut en diversos instruments internacionals, com ara la Declaració Universal dels Drets Humans (Article 25) i el Pacte Internacional sobre Drets Econòmics, Socials i Culturals (Article 11). També és una fita plantejada a l’Agenda 2030, materialitzada amb l’ODS 11, que busca assegurar l’accés de totes les persones a habitatges i serveis bàsics adequats, segurs i assequibles.
Aquest dret assegura que totes les persones tenen dret a viure en un lloc que sigui segur, saludable, adequat per a les seves necessitats bàsiques i que els permeti desenvolupar-se plenament. Tanmateix, malgrat el reconeixement universal d’aquest dret, encara hi ha més de 1.800 milions de persones (més del 20% de la població mundial), que no disposen d’un habitatge adequat, i aquesta xifra es preveu que augmenti fins als 3.000 milions de persones l’any 2030, segons l’Organització de les Nacions Unides (ONU).
La manca d’un habitatge adequat genera un efecte de cascada que afecta la salut mental i física, l’accés a l’educació, la integració social i la qualitat de vida en general. De fet, la vulneració del dret a l’habitatge sovint comporta violacions d’altres drets humans, com el dret a la protecció contra l’explotació, la discriminació o la violència. Això es veu reflectit, per exemple, en els desnonaments forçosos, que afecten especialment grups vulnerables com les persones sense llar o les famílies en situació de vulnerabilitat.
Les causes de la vulneració del dret a l’habitatge
Malgrat que el dret a l’habitatge ha estat reconegut legalment per gairebé tots els estats, la seva vulneració és una realitat diària per a moltes persones degut a diverses causes estructurals. La desigualtat econòmica, l’especulació immobiliària, els alts costos de l’habitatge i la falta d’inversions en habitatge social són només algunes de les causes més comunes que dificulten l’accés a un habitatge digne.
Com podem contribuir a no vulnerar aquest dret?
Garantir el dret a l’habitatge és responsabilitat de tots i totes. El compromís per garantir un habitatge digne per a tothom no només implica els governs, sinó també la societat civil, les organitzacions i les persones individuals.
Aquí hi ha algunes formes en què podem contribuir:
- Comprensió: Entendre que el dret a l’habitatge és un dret bàsic, com la salut o l’educació, és essencial per crear consciència sobre el problema. Com més informació i sensibilització tinguem, més probable serà que la societat es mobilitzi per exigir canvis i fer costat a iniciatives que lluiten per aquest dret.
- Canvis legislatius: Els governs tenen la responsabilitat de garantir aquest dret mitjançant polítiques públiques que promoguin l’accés a l’habitatge. Això inclou la creació d’habitatge social accessible o la regulació dels preus de lloguer, entre d’altres.
- Suport a iniciatives: Hi ha moltes organitzacions i moviments que treballen per garantir el dret a l’habitatge. Participar o donar suport a aquestes iniciatives pot marcar una gran diferència i ajudar a sensibilitzar a la comunitat sobre la importància d’aquest dret.
- Adoptar pràctiques responsables: Com a ciutadania, també podem tenir un impacte. Defensar el dret a l’habitatge en les nostres comunitats o donar suport a les polítiques que promouen la igualtat d’accés a l’habitatge poden ser algunes formes d’implicar-nos directament en la lluita per aquest dret.
El dret a l’habitatge és essencial per a la dignitat humana i per garantir l’accés a altres drets fonamentals. Tots els drets humans estan interconnectats i no poden existir sense un entorn on les persones puguin viure amb seguretat i en condicions adequades. Per tant, no només hem de reconèixer aquest dret, sinó també actuar per protegir-lo i garantir-lo a tothom, independentment de la seva condició.
Us animem a llegir l’informe “Exclusió compartida. Viure en una habitació en un context d’exclusió residencial i social”, un treball realitzat per l’Observatori de l’Habitatge Digne de l’Institut d’Innovació Social d’Esade i l’Observatori de la Realitat Social de Càritas Diocesana de Barcelona, amb la participació de l’Observatori de la Realitat Social de Càritas Catalunya. Aquest informe busca visibilitzar i sensibilitzar sobre una realitat urgent, proposant accions concretes per abordar una crisi habitacional que afecta la dignitat i el benestar de milers de persones.