L’any 2020, les Càritas catalanes van augmentar les atencions socials un 26 % més respecte al 2019.
- L’any 2020, 141.194 llars on hi viuen 272.702 persones es van beneficiar de l’acció social de les Càritas amb seu a Catalunya, cosa que representa un augment del 26% respecte al 2019. I amb una inversió de 45,6 milions d’euros
- Les mesures de protecció social van ser i encara són insuficients. El 93,5 % de les famílies acompanyades per les Càritas catalanes no cobra la Renda Garantida de Ciutadania (RGC).
- El 44 % de les persones ateses NO tenen un habitatge digne
Barcelona, 8 de juliol de 2021 – Avui, ha tingut lloc la presentació en roda de premsa de la Memòria 2020 de les Càritas diocesanes amb seu a Catalunya.
Mons. Joan Planellas, arquebisbe de Tarragona i president de la CET ha recordat que l’any de la pandèmia ha marcat les vides de totes les persones que formem part d’aquest país. Les Càritas de Catalunya van veure com es duplicava el nombre de persones ateses als seus serveis d’emergència i com es triplicaven les ajudes econòmiques per a aliments; però malgrat la greu situació, Càritas no va tancar
Per a monsenyor Planellas, “el coronavirus va ploure sobre mullat, ja que veníem d’una crisi econòmica i social no resolta. Com sempre en aquestes crisis, les famílies que ja es trobaven en situació d’exclusió social van tornar a patir les pitjors conseqüències de l’aturada de l’economia”. Per a ell, la situació serà complexa, però podrem sortir endavant amb l’ajuda de tots.
Francesc Roig, president de Càritas Catalunya, ha posat de manifest que el sotrac de la COVID-19, l’estat d’alarma i el llarg període de confinament, han establert un abans i un després a les nostres vides
Les mesures de protecció social van ser i encara són insuficients. El confinament ha posat també en evidència la desigualtat tecnològica i l’impacte sobre la salut psicoemocional de moltes persones, i ha debilitat les capacitats d’ajuda material (recerca de feina, préstec de diners…), i això ha dificultat la represa normalitzada de les relacions socials, amb el consegüent risc d’aïllament acumulat
Crisi rere crisi, les famílies més fràgils són les grans perdedores
Els col·lectius més afectats per l’exclusió social en aquest període marcat par la pandèmia, continuen essent les mares soles, les famílies amb fills, la gent gran i les persones que provenen d’altres països i que no tenen la seva situació regularitzada, o cauen en la irregularitat sobrevinguda.
Aprovem en solidaritat individual, suspenem en articulació de respostes col·lectives
Així com veiem que la nostra societat creu en les respostes solidàries individuals davant les situacions d’emergència, veiem que en canvi, no es produeix la connexió amb les respostes col·lectives que hauríem d’articular a partir de polítiques públiques decidides que posin el focus en transformar les condicions de vida de les persones en situació de major vulnerabilitat.
Com a sector hem demanat un rescat social: cal evidenciar que el rescat social només serà possible si s’asseguren els tres pilars fonamentals per a una vida digna: treball, habitatge i garantia d’uns ingressos mínims. En aquest sentit, ha presentat una sèrie de propostes relacionades amb el dret a una vida digna, a la vulneració del dret a l’habitatge i a la bretxa digital.