Garantir el dret a la salut és una qüestió col·lectiva. La salut també és justícia social.
Quan parlem de salut, sovint pensem només en el cos. En diagnòstics, hospitals o medicaments. Però la salut és molt més que això. La salut és també tenir una feina digna, un habitatge segur, relacions que sostenen, i una vida que es pot viure amb tranquil·litat. És, en definitiva, una realitat profundament social.
És imprescindible recordar que no totes les persones tenen les mateixes oportunitats de gaudir d’una bona salut. Les desigualtats socials es tradueixen, de manera directa, en desigualtats en salut.
Desigualtats socials, desigualtats en salut
Segons el darrer informe FOESSA, més de 4,3 milions de persones a Espanya es troben en situació d’exclusió severa, una xifra que ha crescut de manera significativa en les darreres dècades.
Aquesta realitat no només afecta les condicions materials de vida, sinó que impacta profundament en la salut física i, especialment, en la salut mental. La incertesa econòmica, la precarietat laboral o la dificultat d’accedir a un habitatge generen estrès, ansietat i patiment emocional. Tenir feina ja no garanteix sortir de l’exclusió, i aquesta inseguretat sostinguda erosiona el benestar i debilita els projectes de vida. El mateix informe explica que l’exclusió social deteriora la salut física i mental: ha augmentat la població amb malalties greus que no reben atenció mèdica, i ha passat del 3% el 2018 al 5% el 2024 a Catalunya.
La salut mental en clau interseccional
La salut mental, massa sovint invisibilitzada, es veu travessada per múltiples factors: el gènere, l’edat, l’origen, la discapacitat o la situació socioeconòmica. Aquestes dimensions no actuen de manera aïllada, sinó que s’entrecreuen i poden agreujar les desigualtats.
No és el mateix emmalaltir tenint una xarxa de suport que fer-ho en solitud. No és el mateix cuidar-se quan es disposa de temps i recursos que quan cada dia és una lluita per arribar a final de mes. Segons el darrer informe FOESSA les persones que viuen en situació d’exclusió severa, dupliquen els diagnòstics de depressió i ansietat (12%) respecte el total de la població (6%).
Aquesta mirada interseccional ens obliga a entendre que la salut no depèn només de decisions individuals, sinó de les condicions estructurals en què vivim.
La salut com a dret i responsabilitat col·lectiva
A Catalunya, tot i tenir bons indicadors globals de salut, persisteixen desigualtats importants. Les dones, per exemple, viuen més anys però amb més temps en mala salut, i una part significativa de la població conviu amb malestar de manera habitual.
Davant d’aquesta realitat, parlar de salut és parlar de drets. Del dret a una vida digna, a un habitatge adequat, a una feina justa, a una atenció sanitària accessible i de qualitat, però també del dret a ser escoltats, a no ser discriminats i a poder viure amb dignitat.
Des de Càritas, ho veiem cada dia: darrere de cada situació de pobresa hi ha també una història de fragilitat en la salut, sovint invisible. Acompanyar les persones és també cuidar la seva salut integral, entenent que el benestar emocional i social és inseparable de les condicions materials.
Construir una societat més justa no és només una qüestió econòmica o política: és una qüestió de salut. Perquè només quan garantim unes condicions de vida dignes per a tothom, podem parlar realment d’una societat saludable.
Amb el suport de
