Manifest en el Dia Internacional del Voluntariat 2018


Voluntaris i voluntàries, en aquest dia Internacional del Voluntariat rebeu de part de totes les persones que formem Càritas, el nostre agraïment més entranyable!

Enmig d’una realitat social on els valors com la gratuïtat són engolits voraçment i lesbones voluntats aniquilades de forma immediata pels valors i la voluntat del capital; el vostre compromís i els vostres valors es mantenen ferms i tremolosos. Són l’esperançaper a tothom en la nostra Casa Comuna.

Gràcies per no mostrar indiferència davant de la pobresa, la desigualtat i l’exclusiósocial, per sobreposar-vos a les vostres pors i per seguir sortint amb coratge al’encontre dels germans a les parròquies, a les vostres comunitats, en els vostres barris, en els projectes de les diferents Càritas.

Gràcies per treure importància als vostres propis dolors, per deixar-vos commoure per les històries de vida dels més febles i per les llàgrimes vessades davant del sofriment aliè, sovint injust.

Més enllà de les vostres conviccions personals i de les vostres bones intencions, gràcies per exercir la vostra responsabilitat amb les persones més pobres i fràgils com un deure d’amor rigorós que enteneu que cal practicar en xarxa i en diàleg permanents. Gràcies perquè la vostra voluntat és una bona voluntat, per exercir-la amb responsabilitat i amb formació progressives, pel vostre compromís, per deixar-vos interpel·lar pels germans que acolliu, fins i tot els dies que no teniu ganes d’enfrontartantes preguntes!

Gràcies i que la Gràcia sigui sempre amb vosaltres.

Gràcies colla de persones discretes i anònimes que sortiu, sortiu i torneu a sortir per recórrer els camins més costeruts del món i fer costat a la persona abatuda per un procés d’exclusió social, per anar amb un somriure afable a l’encontre de qui no troba enlloc la falda de la mare.

Gràcies perquè teniu clar qui són les persones preferides del Senyor de la nostra Casa Comuna. Qui són i per què. I voldríeu formar part de la colla dels seus preferits i preferides. Sovint amb recança perquè…, això de ser pobre és una cosa…però serexclòs, “descartat” -com denuncia el Papa Francesc- ja n’és una altra, oi?

Gràcies avui perquè cada dia, i dia a dia, sabeu copsar el sofriment i la tendresa, preneu partit amb un fort sentit del deure, de la responsabilitat i el vostre fer ensomple d’esperança.