Aquest article forma part de la iniciativa “Parlem de drets humans”, on dediquem cada mes a parlar sobre un dret humà essencial en qualsevol societat justa i equitativa
El dret a l’habitatge és un dels pilars fonamentals per garantir una vida digna. No es tracta només de tenir un sostre, sinó de poder gaudir d’un espai segur, adequat i estable que permeti el desenvolupament personal i familiar. Sense habitatge, es veuen afectats altres drets bàsics com la salut, l’educació o el treball.
Aquest dret està reconegut en l’àmbit internacional per la Organització de les Nacions Unides, especialment a través de la Declaració Universal dels Drets Humans, que estableix que tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li asseguri, entre d’altres, l’habitatge. També el recull el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, que obliga els estats a adoptar mesures per fer-lo efectiu de manera progressiva.
Què implica el dret a l’habitatge?
Parlar de dret a l’habitatge va molt més enllà de la propietat d’un immoble. Inclou diversos elements essencials:
- Seguretat jurídica en la tinença, per evitar desnonaments arbitraris.
- Disponibilitat de serveis bàsics, com aigua potable, energia i sanejament.
- Habitabilitat, amb condicions adequades d’espai, salubritat i seguretat.
- Accessibilitat econòmica, perquè el cost no comprometi altres necessitats bàsiques.
- Ubicació adequada, amb accés a serveis essencials com escoles o centres de salut.
Quan aquests criteris no es compleixen, el dret a l’habitatge es veu vulnerat. Les conseqüències poden ser greus: exclusió social, inestabilitat familiar i dificultats per mantenir una feina o seguir amb els estudis.
Un repte global i local
El dret a l’habitatge és un repte compartit arreu del món. Les desigualtats econòmiques, l’augment del preu dels lloguers i la manca d’habitatge assequible dificulten que moltes persones puguin accedir a una llar adequada. En aquest context, calen polítiques públiques que garanteixin l’accés a l’habitatge, especialment per als col·lectius més vulnerables.
En aquest sentit, l’Informe FOESSA 2025 sobre Exclusió i desenvolupament social a Catalunya indica que creixen les dificultats per accedir a l’habitatge i es mantenen les situacions d’exclusió residencial al nostre territori. “El problema de la mancança d’habitatge també es configura com un problema de primer ordre en el context català, en què destaca especialment la qüestió del lloguer”, assegura l’informe.
D’altra banda, el treball també destaca que les situacions d’habitatge insegur o habitatge inadequat afecten dues de cada deu persones a Catalunya. Són aquelles situacions associades a una inestabilitat vital important, bé per la incertesa sobre si es podrà seguir residint a curt o mitjà termini a l’habitatge, bé per la seva pròpia inseguretat.
Habitatge i dignitat humana
L’habitatge està estretament vinculat a la dignitat humana. Disposar d’un espai propi proporciona estabilitat, seguretat i arrelament. És el lloc on es construeixen vincles, es desenvolupa la vida familiar i es projecta el futur.
Garantir el dret a l’habitatge és, en definitiva, apostar per societats més cohesionades i inclusives. Defensar el dret a l’habitatge significa reafirmar el compromís amb una societat on tothom tingui l’oportunitat de viure amb seguretat, estabilitat i respecte. Perquè sense habitatge, la resta de drets queden en suspens.
Amb el suport de
