Garantir una alimentació digna és essencial per combatre la pobresa i construir una societat més justa i solidària.
Tothom hauria de poder menjar cada dia de manera saludable, digna i suficient. Això és el que reconeix el dret humà a l’alimentació, un dret fonamental que sovint passa desapercebut, però que afecta la vida i la salut de milions de persones.
El dret a l’alimentació no és només la lluita contra la fam. Significa tenir accés permanent i digne a aliments nutritius, culturalment apropiats, produïts de manera sostenible i disponibles de forma estable. És, en definitiva, poder alimentar-se de forma saludable i amb llibertat.
Malauradament, a casa nostra, aquest dret no està garantit per a tothom. La pobresa alimentària és una realitat creixent. Moltes famílies viuen situacions de precarietat tan greus que han de triar entre pagar el lloguer o posar un plat calent a taula. Segons dades recents, prop d’un 20% de la població viu en risc de pobresa o exclusió social. I això té conseqüències directes en la salut física i emocional de les persones, especialment dels infants.
A Càritas Diocesana de Tarragona, acompanyem cada dia persones que lluiten per sobreviure. Els projectes del programa Necessitats bàsiques tenen per objectiu garantir la cobertura de les necessitats bàsiques de les persones ateses des de Càritas, i vetllar per la millora de la situació de les famílies beneficiàries des d’una perspectiva integral. Aquí s’inclouen els ajuts directes, en efectiu o bé en espècie, per a cobrir necessitats bàsiques com l’alimentació, l’habitatge, la medicació o el transport, entre d’altres.
Treballem per garantir l’accés a una alimentació digna, perquè sabem que no n’hi ha prou amb donar aliments. Cal abordar les causes estructurals que perpetuen la pobresa i la desigualtat.
Com podem actuar com a ciutadania?
- Apostant per una compra responsable i de proximitat, que doni suport als petits productors.
- Combatent el malbaratament alimentari, participant en iniciatives de reaprofitament alimentari com els bancs d’aliments o els menjadors socials.
- Reivindicant polítiques públiques que garanteixin l’alimentació com un dret i no com una ajuda puntual.
- Compartint informació sobre la realitat de la pobresa alimentària al nostre entorn.
- Donant suport a entitats socials com Càritas, que treballen per la sobirania alimentària i la justícia social.
Menjar no hauria de ser un luxe. Assegurar el dret a l’alimentació és una responsabilitat col·lectiva. No és caritat, és justícia. I garantir-lo és imprescindible per construir una societat on tothom pugui viure amb dignitat. Quan posem la cura i la vida al centre, fem passos reals cap a un món més humà.
Amb el suport de
