Acollida i acompanyament

L’Acollida és la primera relació humana que s’estableix a la Càritas parroquial. En ella pretenem obrir un espai i un temps per rebre i apropar-nos a l’altre, crear vincles a través del diàleg i iniciar una relació on tots oferim i rebem. A l’acollida atenem a l’altre perquè se senti acceptat, perquè senti que entenem la seva situació, que estem al seu costat, que “l’estàvem esperant”.

L’equip humà de l’acollida convida a la persona o família a replantejar-se el seu camí, a descobrir junts nous objectius, i presenta opcions davant de les necessitats que cada realitat planteja. Les ajudes materials serveixen com a element de motivació i suport perquè les famílies es puguin plantejar un procés de millora.
Per tal d’iniciar aquest procés de desenvolupament de l’autonomia personal es disposa d’una guia de recursos de les diferents entitats i serveis que hi ha al territori.

Acompanyar és estar al costat de l’altre.  Entenem l’acompanyament com a relació personal continuada que té la finalitat d’aconseguir la màxima autonomia per a la persona participant. El principal recurs que s’ofereix  és LA PERSONA mateixa de l’acompanyant per a superar o enfrontar sanament una situació difícil. Acompanyar significa voler entendre a l’altre des del seu món, escoltar de manera activa, posar-se entre parèntesi un mateix: cedeixo el protagonisme a l’altre, escoltar el que no es diu (s’escolta amb el cor), tenir paciència amb els ritmes de cadascú, evitar l’ús de frases fetes, solucions ràpides i saber, saber fer, però sobretot saber estar.

L’acollida i acompanyament es realitza a totes les Càritas parroquials de la diòcesi.