ITD denuncia que la desigualtat, l’explotació i la precarietat afecta especialment les dones a l’àmbit laboral
L’economia submergida impedeix que moltes dones accedeixin a ocupacions justes i equitatives, obligant-les a acceptar condicions abusives, sense contractes ni protecció social. A Espanya, s’estima que el 18% del PIB prové de l’economia submergida, amb una majoria de dones afectades, especialment treballadores de la llar, jornaleres, cuidadores i netejadores. Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, Església per un Treball Decent (ITD) denúncia com l’economia submergida perpetua la vulnerabilitat de milions de treballadores, negant-los drets fonamentals i condicions dignes de vida.
“Moltes treballadores en ocupacions informals s’enfronten a jornades extenses, salaris baixos i acomiadaments arbitraris. La situació és encara més greu per a les dones migrants, els qui, a causa de barreres administratives, racisme i xenofòbia, es veuen obligades a acceptar ocupacions informals. A més, moltes enfronten riscos de tràfic i explotació sexual”, assenyalen les organitzacions que formen part d’aquesta iniciativa. Davant aquesta realitat, ITD proposa mesures concretes per a erradicar la precarietat laboral de les dones. Entre elles, figuren la regularització laboral en sectors com el domèstic, agrícola i de serveis; l’enfortiment de la inspecció laboral per a combatre abusos i explotació; la regularització de persones migrants, garantint drets laborals i socials; la formació i capacitació per a millorar l’accés a ocupacions de qualitat; l’acompanyament pastoral i social, amb un compromís ferm de l’Església en la defensa de les treballadores més vulnerables i la conciliació i corresponsabilitat, promovent polítiques que equilibrin la vida laboral i familiar.
Al manifest, des d’Església pel Treball Decent proposem accions concretes per a combatre l’economia submergida i millorar la vida de les treballadores:
1. Regularització laboral: Formalitzar ocupacions en sectors com el domèstic, agrícola i de serveis, eliminant barreres administratives i protegint els drets laborals.
2. Inspecció i compliment de lleis: Enfortir els mecanismes d’inspecció laboral i sancionar als qui explotin a les treballadores i treballadors, acompanyats de campanyes informatives sobre drets laborals.
3. Regularització de migrants: Garantir permisos de residència i treball justos per a les
persones migrants, contribuint a una economia més equitativa.
4. Educació i capacitació: Implementar programes formatius perquè les dones accedeixin a ocupacions de qualitat, fomentant també la seva organització i lideratge.
5. Acompanyament pastoral i social: L’Església ha de continuar fent costat a les treballadores que sofreixen vulneracions de drets laborals, escoltant-les, acompanyant-les i denunciant injustícies, reflectint el compromís evangèlic amb les persones vulnerables.
6. Conciliació i corresponsabilitat: Promoure polítiques que equilibrin la vida laboral i familiar, com a permisos parentals igualitaris i serveis de cura accessibles i de qualitat.
El 8 de març és una oportunitat per a renovar el nostre compromís amb la justícia social. És possible transformar un món on les dones visquin amb dignitat i el treball sigui una font de vida plena. En aquest 8 de març, ITD convida a renovar el compromís amb la justícia social. “Continuem lluitant per un món on el treball sigui una font de vida plena i on cap dona sigui invisible”, conclou el manifest.
La iniciativa Església pel treball Decent (ITD) va començar la seva marxa en 2014 i està format per organitzacions d’inspiració catòlica i congregacions religioses, entre les quals es troben Càritas, la Conferència Espanyola de Religiosos (CONFER), la Germanor Obrera d’Acció Catòlica (HOAC), Justícia i Pau, la Joventut Estudiant Catòlica (JEC) i la Joventut Obrera Cristiana (JOC). El seu objectiu és sensibilitzar, visibilitzar i denunciar una qüestió essencial per a la vida de milions de persones: el treball humà i reivindicar el treball decent «cap a l’interior d’aquestes organitzacions, cap a l’Església en general i cap a la societat».