“Atrapados” és el títol d’aquest nou curtmetratge realitzat amb motiu de la presentació del IX Informe FOESSA
I si l’exclusió social no fos només una dada, sinó una experiència angoixosa que ningú no vol veure? Aquesta és la pregunta que planteja Atrapados, el nou curtmetratge dirigit per Iñaki Mercero en col·laboració amb Cáritas Española, amb motiu de la presentació del IX Informe FOESSA sobre Exclusió i Desenvolupament Social a Espanya.
Inspirat en l’icònic curt La Cabina (1972) d’Antonio Mercero, Atrapados reinterpreta des d’una mirada actual la metàfora de la incomunicació i la indiferència i la transforma en una crida d’atenció sobre una de les grans ferides del nostre temps: l’exclusió que pateixen milions de persones a Espanya.
Segons el IX Informe FOESSA sobre Exclusió i Desenvolupament Social a Espanya, un de cada cinc espanyols viu en situació d’exclusió social, mentre que el 80% restant conviu amb aquesta realitat sense gairebé ser-ne conscient. Atrapados converteix aquesta estadística en un relat visual directe, incòmode, però profundament humà.
El projecte neix amb l’objectiu clar de sacsejar consciències. En un moment en què la narrativa audiovisual pot ser una eina de transformació social, aquest curtmetratge busca portar el debat més enllà dels titulars, apel·lant a l’empatia i a la reflexió col·lectiva.
La peça cinematogràfica ha estat presentada aquest divendres a l’Acadèmia de Cinema pel seu director Iñaki Mercero; Jorge Martínez, productor; el president de Cáritas Española, Manuel Bretón, i el secretari tècnic de la Fundació FOESSA, Raúl Flores.
“Volíem explicar una història que ens obligués a mirar de front la realitat que gairebé sempre tendim a ignorar. Com va fer el meu pare fa més de 50 anys amb La Cabina, però avui amb l’exclusió social com a teló de fons”, va explicar Iñaki Mercero, director d’Atrapados i fill del cineasta Antonio Mercero.
Amb una trajectòria consolidada a televisió —amb títols com Entrevías, El Príncipe o El Tiempo entre Costuras—, Mercero fa un pas endavant en aquest curt, portant el llenguatge cinematogràfic a un terreny més íntim i compromès, sense perdre la tensió narrativa i simbòlica que va caracteritzar l’obra original.
Des dels seus primers plans, Atrapados submergeix l’espectador en una atmosfera asfixiant i plena de simbolisme. Mostra un home atrapat dins d’una cabina de vidre en plena via pública. La seva desesperació es manifesta en crits i cops, però la indiferència de la gent, que passa sense mirar-lo ni tan sols, genera cada vegada més angoixa.
La tensió es construeix a través del silenci social que envolta el protagonista i es manté fins al final, quan una grua recull la cabina i la trasllada a un descampat on hi ha moltes altres cabines, amb més persones atrapades dins. La imatge, desoladora, es tanca amb una veu en off que retorna l’espectador a la realitat: l’exclusió social existeix, però continua sent invisible per a la majoria.