A Càritas ens dol l’ànima davant la realitat de la injustícia. Per això avui som aquí, al peu d’aquesta creu de Lampedusa feta amb les restes de tants naufragis personals i col·lectius, i acompanyant, simbòlicament també, tots els desheretats del món, els exiliats de la seva pàtria, i a tantes i tantes persones que busquen una sortida millor per a refer la seva vida.
En aquest sentit volem agrair la presència entre nosaltres de la Sra. Graziella Cuccu, ambaixadora a Espanya de la Fundazione Casa dello Spirito e delle Arti que gestiona la Creu de Lampedusa, per la iniciativa itinerant de fer visible el dolor lacerant del nou Crist sacrificat en ple s.XXI entre les costes del nord d’Àfrica i les platges del sud d’Europa. I és que aquesta mateixa setmana un altre naufragi de pateres ha portat de nou al fons del Mediterrani prop de tres-centes persones provinents de la costa de Líbia.
Càritas està amb els refugiats i seguim reclamant d’acollir-los però volem anar més enllà en la denúncia profètica, perquè no només s’han d’atendre els efectes dels mals sinó que hem de lluitar per suprimir les causes. I és que se’ns gela el cor de veure tantes llàgrimes de sal davant la indiferència cap a la vida. Se’ns encongeix l’ànima davant la ineptitud dels governants i la voracitat capitalista que permet les males pràctiques del mercadeig de persones i la violència inhumana dels traficants que fan ús de les armes contra els immigrants que es tiren enrere quan comproven l’engany.
Des de Càritas portem molt malament aquest lamentable procés d’inhumanitat. Hem sentit moltes declaracions institucionals, hem vist i també participat en multitudinàries manifestacions populars que posen de manifest la bona voluntat de molta gent, hi ha en marxa l’establiment de corredors humanitaris per assegurar el dret d’asil, però continuen les indecisions polítiques dels Estats europeus per desbloquejar amb voluntat decidida aquest conflicte de fronteres que reclama un marc urgent de principis humanitaris. I és que practicar la humanitat no pot ser mai una il·legalitat i acollir els desvalguts és un dret natural. No podem permetre l’externalització de les responsabilitats de protecció en mans de tercers països quan sabem que la protecció no és efectiva.
Plora el mar i plorem també nosaltres davant el dolor que ens oprimeix i la il·lusió que ja no brilla, quan veiem com s’acosta la nit i s’enfosqueix la fe de molts creients. Perquè si no acollim deixem de ser humans i ajudem a fer més real la distància curta de la mort entre el patiment i l’esperança. Les fronteres no poden mai arriscar la vida.
Francesc Roig Queralt
Director de Càritas Diocesana de Tarragona
Missa solemne a la Catedral de Tarragona presidida per la Creu de Lampedusa, el diumenge 26 de març de 2017.
