El IX Informe FOESSA adverteix sobre un procés inèdit de fragmentació social a Espanya en què es contrau la classe mitjana

Espanya travessa un procés inèdit de fragmentació social. La classe mitjana es contreu i desplaça moltes famílies cap als estrats inferiors. Després de dues dècades de crisis encadenades, les fases de recuperació no han tancat la bretxa i han portat Espanya a registrar una de les taxes de desigualtat més altes d’Europa. La integració social s’erosiona i l’exclusió greu es manté molt per sobre dels nivells de 2007. El 2024, l’exclusió severa se situa un 52% per sobre de la de 2007, la qual cosa representa un total de 4,3 milions de persones.

Així es desprèn del IX Informe FOESSA sobre Exclusió i Desenvolupament Social a Espanya, elaborat per un equip de 140 investigadors procedents de 51 universitats, centres de recerca, fundacions i entitats del Tercer Sector. L’estudi ha estat presentat aquest dimecres per Natalia Peiro, secretària general de Cáritas Española, i Raúl Flores, secretari tècnic de la Fundación FOESSA i coordinador de l’informe.

La font principal d’aquesta investigació ha estat la sisena Enquesta sobre Integració i Necessitats Socials (EINSFOESSA), realitzada durant el primer semestre de 2024 a 12.289 llars de tot l’Estat, i les dades de la qual es podran consultar pròximament a través del web de la Fundación FOESSA.

A més de l’estudi general, s’han elaborat 22 informes territorials addicionals amb la col·laboració de 40 persones investigadores, que es presentaran entre els mesos de novembre i febrer a les 17 comunitats autònomes i a les ciutats de Ceuta, Melilla, Eivissa i Albacete, així com a la Diòcesi de Barcelona.

Durant la seva intervenció, la secretària general de Cáritas Española va assenyalar que el IX Informe FOESSA “arriba en un moment històric de profunda complexitat”. “Després de dècades de transformacions accelerades que han reconfigurat la seva estructura social, econòmica i territorial, el país es troba en una cruïlla que defineix no sols el seu present, sinó també l’horitzó de possibilitats per a les pròximes dècades. Aspirem que aquest estudi ajudi a comprendre aquesta realitat complexa, oferint una anàlisi rigorosa que permeti no sols interpretar els processos en curs, sinó identificar les palanques necessàries per a una transformació que situï la justícia social i el bé comú al centre del nostre projecte col·lectiu”, va afegir.

No fallen les persones, falla el sistema

El IX Informe FOESSA assenyala que, malgrat les dificultats que afronten diàriament les llars en situació d’exclusió severa, tres de cada quatre activen estratègies d’inclusió; és a dir, busquen feina, es formen, activen xarxes i ajusten despeses, però topen amb barreres estructurals, dispositius fragmentats, recursos escassos i molt poc personalitzats. L’activació en aquestes llars ha passat del 68% el 2021 al 77% el 2024.

“El mite de la passivitat de les persones en situació de pobresa i exclusió —aquesta idea que viuen de prestacions socials sense buscar solucions ni emprendre accions per a la seva inclusió— és fals. Aquesta realitat demostra que no fallen les persones, falla el sistema”, va assegurar Flores.

Habitatge inaccessible i ocupació precària, els grans motors de l’exclusió

Els principals motors de l’exclusió social a Espanya són l’habitatge i la feina. “L’habitatge és avui el factor que està reconfigurant activament la nostra estructura social, expulsant una de cada quatre llars d’una vida digna i trencant el fràgil equilibri de les classes mitjanes”, va assegurar Flores.

Les dades són clares: el 45% de la població que viu de lloguer es troba en risc de pobresa i exclusió social, la xifra més alta de la Unió Europea. El lloguer s’ha convertit en una trampa de pobresa.

Tot i que les xifres macroeconòmiques de l’ocupació milloren, el treball ha perdut gran part de la seva capacitat protectora i integradora. La precarietat laboral s’ha convertit en la nova normalitat, i afecta gairebé la meitat (47,5%) de la població activa, és a dir, 11,5 milions de persones atrapades en diverses formes d’inseguretat laboral. De fet, més d’un terç de la població en exclusió moderada o severa treballa.

Batxillerat i FP, el nou tallafoc contra la pobresa

A aquests dos grans motors se n’hi afegeixen quatre factors multiplicadors de l’exclusió: l’educació, l’origen familiar, la salut i les relacions socials. L’informe demostra que l’ESO ja no protegeix. El “tallafoc” contra la pobresa i l’exclusió s’ha desplaçat cap al Batxillerat i la Formació Professional (FP). La dada és contundent: si una persona no aconsegueix completar estudis superiors a l’ESO, el seu risc de caure en exclusió severa es multiplica per 2,7.

El segon factor multiplicador és l’origen familiar. Els fills de persones amb baix nivell educatiu tenen més del doble de probabilitats de caure en situacions de pobresa que aquells amb progenitors altament formats.

“La conclusió de l’informe és un cop a la nostra promesa d’igualtat d’oportunitats. L’exclusió social s’hereta, i és necessari actuar per compensar les desigualtats d’origen, perquè el codi postal i la motxilla familiar pesen més que la capacitat i l’esforç”, va indicar el secretari tècnic de la Fundación FOESSA.

La desigualtat es mesura en anys de vida

L’informe FOESSA introdueix un altre factor determinant: la salut. La desigualtat també es mesura en anys de vida. A més del deteriorament de la salut associat a la malnutrició, l’informe detecta com les llistes d’espera i la dificultat per aconseguir cita mèdica estan minant l’accés al sistema sanitari.

La dada més greu és que el 6% de les famílies més vulnerables que patien una malaltia greu no van rebre atenció mèdica l’any passat, el doble que en el conjunt de la societat. La salut mental també se’n ressent: els diagnòstics de depressió, ansietat o trastorn adaptatiu arriben al 6% de la població general, però superen el 12% entre les persones que viuen en exclusió severa.

“L’informe posa damunt la taula que, quan el sistema públic s’encalla, i retarda la detecció precoç de malalties o no cobreix completament punts fonamentals com la salut mental, l’única alternativa és el pagament, convertint un dret fonamental en un privilegi”, va subratllar Flores.

Creix l’aïllament entre persones en exclusió severa

La ferida més profunda de totes és l’absència d’una xarxa de relacions. Tot i que, a escala general, a Espanya la soledat absoluta (no tenir ningú a qui recórrer) és minoritària i fins i tot ha disminuït —del 6,2% de les llars el 2007 al 4,7% el 2024—, les persones en exclusió severa pateixen una fractura alarmant.

El nivell d’aïllament de les persones en exclusió severa s’ha quintuplicat, passant del 3,2% el 2018 al 16,6% el 2024. “L’informe ens alerta que el nostre ‘escut comunitari’ s’està debilitant just allà on més es necessita. Allà on es teixeixen vincles, l’exclusió es torna reversible; allà on es trenquen, la dependència s’accelera. Reconstruir aquests llaços exigeix reconèixer allò relacional com a estratègic: les polítiques han de mesurar i reforçar el capital social (família, veïnatge, associacions) amb accions preventives i comunitàries”, va indicar Flores.

L’exclusió greu creix a les llars encapçalades per dones

El primer grup que pateix especialment aquesta fractura social són les dones. L’exclusió continua creixent i penalitzant les llars encapçalades per dones, passant del 17% el 2007 al 21% el 2024, i especialment en les famílies monoparentals, que han passat del 12% el 2007 al 29% el 2024. De fet, del total de llars en exclusió greu, gairebé la meitat (42%) estan encapçalades per dones, més de 15 punts percentuals per sobre del 2007.

“En general, les dones assumeixen una doble i invisible càrrega: la parcialitat, la precarietat laboral i la bretxa salarial fora de casa, així com el treball de cures dins de la llar. La manca de corresponsabilitat real és un accelerador directe de la pobresa femenina”, va assenyalar.

La situació administrativa irregular, un multiplicador de l’exclusió

L’exclusió no és un problema importat. El 69% de les persones en exclusió són espanyoles. “El que observem no és un problema inherent a l’origen, sinó el resultat de barreres estructurals i polítiques fallides”, va apuntar Flores.

Tanmateix, les dades mostren una bretxa persistent i preocupant: gairebé la meitat (47,4%) de la població d’origen immigrant es troba en exclusió, una taxa que triplica la de la població autòctona (15,3%).

De fet, un multiplicador directe de l’exclusió és la situació administrativa. El 68% de les persones extracomunitàries en situació irregular pateixen exclusió, davant del 43% d’aquelles que tenen permís. És una evidència que aquesta irregularitat està augmentant, agreujada per la lentitud dels tràmits que deixa milers de persones en un limbe administratiu: el 62% de les persones sense papers afirmen estar intentant regularitzar-se.

La discriminació ètnica s’ha duplicat des de 2018 i alimenta l’exclusió, especialment entre la població d’origen africà. “Històricament, les nostres polítiques migratòries s’han centrat en el control i la gestió laboral, relegant la integració social a un segon pla. La manca d’una política pública d’integració ambiciosa i transversal des del primer moment és una assignatura pendent que genera i perpetua l’exclusió”, va assenyalar Flores.

La infància i la joventut, els grans perdedors

Els grans perdedors del model socioeconòmic actual són els joves i els infants. Un terç de tota l’exclusió severa a Espanya correspon a menors d’edat, la taxa de pobresa dels quals se situa en el 29%, la més alta de tots els grups d’edat i una de les més elevades d’Europa. A aquest col·lectiu s’hi suma bona part de la joventut que viu una situació de bloqueig vital: 2,5 milions de joves estan atrapats en una precarietat estructural, afrontant taxes de temporalitat, parcialitat involuntària i salaris baixos que dupliquen la mitjana espanyola.

La desigualtat salarial s’enquista i colpeja especialment la joventut, que accedeix al seu primer lloc de treball en pitjors condicions i amb sous entre un 15% i un 30% inferiors als de les generacions anteriors, trencant així l’equilibri intergeneracional. Aquest “efecte cicatriu” que persisteix sobre els salaris i la trajectòria laboral genera pèrdues salarials acumulades significatives al llarg de la carrera professional.

“Aquesta no és una ‘crisi juvenil’, és una crisi de societat que ens hipoteca a tots: fractura la cohesió social, amenaça la sostenibilitat de l’Estat del Benestar (pensions, natalitat) i deteriora la nostra salut democràtica”, va precisar el coordinador de l’estudi.

Un model que genera desigualtat i fractura

L’informe assenyala que tots aquests problemes són símptomes d’un model de societat que genera, de manera estructural, desigualtat, precarietat i fractura. “Arribem a la paradoxa central que defineix el nostre temps com una societat del desassossec. Coexisteix una bonança econòmica aparent amb malsons estructurals profunds: vides bloquejades, soledat, angoixa ecològica, desesperança. Vivim en una societat ecològicament vulnerable, anímicament desassossegada i socialment esquinçada”, va apuntar Flores.

Ecològicament insostenible

L’actual model socioeconòmic viu d’esquena als límits del planeta. La petjada ecològica d’Espanya triplica la capacitat del seu territori. Això significa que, si tot el món visqués com la població espanyola, necessitaríem l’equivalent a 2,5 planetes.

La crisi social (pobresa, exclusió) i la crisi ecològica (canvi climàtic, extinció massiva) són dues problemàtiques interconnectades, en què emergeix la desigualtat com a fenomen transversal. Les llars amb més ingressos consumeixen fins a 3 vegades més energia residencial i 4 vegades més transport privat que les de menys ingressos, generant emissions igualment desproporcionades. El resultat és una paradoxa: coexisteixen “èlits climàtiques” amb consums sobredimensionats i 1,8 milions de llars en vulnerabilitat energètica que no poden mantenir la seva vivenda en condicions tèrmiques adequades.

“Aquesta crisi climàtica i ecològica no és un problema a part; és una «metacrisi», una crisi sistèmica i universal que travessa i agreuja totes les altres dimensions socials, econòmiques i polítiques que hem analitzat. Abordar-les per separat o amb les lògiques actuals resulta contradictori i ineficaç”, va precisar Flores.

Anímicament desassossegada

Segons el IX Informe FOESSA, la combinació de precarietat vital, desigualtat creixent i crisi ecològica alimenta una “societat de la por”. Paradoxalment, la consciència creixent dels riscos globals (socials, climàtics) no s’està traduint en acció col·lectiva transformadora, sinó en un replegament individualista, un “salvi’s qui pugui” ineficaç i perillós. Aquest replegament es manifesta en una baixa confiança generalitzada cap a les institucions i la mateixa democràcia, percebuda com a ineficaç.

El més greu és que aquesta desconfiança i por són instrumentalitzades políticament. Es construeixen identitats excloents i “enemics simbòlics” per desviar l’atenció de les causes estructurals. “Sovint, es assenyala la població migrant, projectant sobre ella pors i inseguretats, malgrat que les dades d’aquest informe, com hem reiterat, demostren que l’exclusió no té el seu origen en la immigració, encara que sí algunes de les seves pitjors conseqüències”, va advertir el coordinador de l’estudi.

L’auge de l’individualisme també es reflecteix en un canvi progressiu de valors: si fa dècades es prioritzava la igualtat, ara sovint es posa per davant la llibertat personal. I sobre aquest individualisme dominant cavalca el persistent mite de la meritocràcia, la idea de “l’home fet a si mateix”, tot i que les dades demostren que l’origen familiar, l’herència i el capital social són determinants.

Per als autors del IX Informe FOESSA, aquest relat no és innocent, ja que legitima la desigualtat, l’individualitza i oculta les barreres estructurals. “Premia el jo i desintegra el nosaltres que forja la cohesió social, dificultant així l’adopció de polítiques redistributives i predistributives més valentes que compensin realment les desigualtats d’origen”, va apuntar Flores.

Socialment esquinçada

El resultat humà d’aquest model socioeconòmic són vides precaritzades i bloquejades: joves que no poden emancipar-se i famílies angoixades per l’habitatge i la feina precària.

“Vivim en una societat fragmentada, on l’individualisme trenca la xarxa comunitària i ens aïlla. Una societat ferida que es manifesta amb desesperança, especialment entre les noves generacions, en forma d’angoixa ecològica. Quan la consciència del risc no genera acció col·lectiva sinó replegament, l’esperança es trenca, deixant una profunda cicatriu emocional”, va alertar el coordinador de l’estudi.

Aquesta societat insatisfeta però conscient es nega a caure en la indigència material i moral. Malgrat el soroll, la polarització i la por, l’informe també detecta capacitat de resistència. “La veiem en els moviments socials, en les xarxes comunitàries que persisteixen, en l’acció quotidiana de milers de persones. Hi ha una voluntat de transformar la realitat, una negativa a resignar-se que necessita expandir-se”, va explicar Flores.

Cap a un canvi de paradigma

L’informe constata que continuar amb els models i polítiques actuals, és a dir, fer el mateix de sempre, condueix al col·lapse social i ecològic. Al llarg de més de 700 pàgines, l’informe reuneix més de 85 propostes concretes amb capacitat de traduir-se en polítiques socials, plans o programes d’intervenció diferenciats per àmbits i processos d’exclusió —ocupació, habitatge, garantia d’ingressos, educació, salut, alimentació, família i cures, lluita contra la discriminació, igualtat de gènere, transició energètica, entre d’altres—.

Tot i que la posada en marxa d’aquestes polítiques és urgent, l’informe adverteix que encara són insuficients per corregir les desigualtats estructurals i prevenir noves formes d’exclusió, com les de caràcter tecnològic o ambiental.

“Necessitem un canvi radical de paradigma civilitzatori, un nou pacte social basat en valors diferents que situï al centre la interdependència, la ecodependència i el cuidar. No som individus aïllats i autosuficients. Depenem els uns dels altres i depenem de la natura”, va insistir el coordinador del IX Informe FOESSA.

Això implica també girar la mirada del simple benestar —sovint reduït al consum material individual— cap a un concepte més profund i col·lectiu: el «benviure» o «bencuidar». “Cuidar-nos mútuament i cuidar el nostre entorn, és a dir, avançar cap a una ‘democràcia del cuidar’”, va afegir Flores.

“En definitiva, aquest informe ens situa davant d’una cruïlla. Podem seguir pel camí actual, el de l’individualisme, la desigualtat i la insostenibilitat, que ens condueix a una societat de la por. O podem escollir un canvi de rumb valent, construir un nou imaginari social basat en el cuidar mutu, la justícia i la responsabilitat compartida. Aquest és el camí que, des de FOESSA i Cáritas, creiem possible i necessari”, va concloure Flores.

 

Sobre la Fundación FOESSA

La Fundación FOESSA (Fomento de Estudios Sociales y de Sociología Aplicada) va ser creada per Cáritas Española el 1965 amb l’objectiu de servir la societat mitjançant la realització d’estudis de recerca sobre la realitat social, cultural i econòmica d’Espanya.

Al llarg d’aquestes sis dècades, s’han presentat nou macrodiagnòstics: 1966, 1970, 1975, 1980-83, 1994, 2008, 2014, 2019 i 2025.