Càritas: I tu, vols convertir-te en el seu àngel?

Reconec que Nadal m’agrada molt i procuro preparar-lo poc a poc a mida que anem avançant en l’Advent. M’hi acompanya la construcció d’un pessebre a casa de suro i molsa, que des de la meva infantesa és tasca obligada i agraïda. El pare ens hi va introduir a tota la família, amb grans construccions de guix, cada any diferents i renovades, que requerien setmanes i setmanes de feina a les nits un cop acabada la tasca al taller de fusteria, i que no finia fins el vespre de la missa del gall, escombrant a corre cuita el guix que ho acabava envaint tot.

El color blau lilós de les muntanyes més allunyades situades davant el cel blau de paper pintat del que sortia l’horitzó il·luminat, els verds variats de les boscúries i dels prats, els rius baixant pels plecs de les valls, els poblets i les masies encimbellades en les cingleres, acompanyats de minarets i palmeres, les oliveres formades per farigoles cargolades destriades amb molt encert, molses blanques i verdes, collides amb extrema delicadesa embolicant les contrades més properes i els camins que conduïen sense excepció a la cova més senzilla a on hi cremava una càlida foguera, a prop la boca del diorama pintada de blau cian.

Aquests escenaris increïbles encomanaven recolliment, pau  i fred, al costat d’una estufa de petroli i s’omplien de tota mena de figures bíbliques de fang de Castells, Carratalà o Muns. Representava el naixement del Petit infant en humil petitesa reclòs amb la Verge Maria, Sant Josep i la munió de pastors i gent senzilla, amb bens i animals sortits de tots els racons per anar a trobar a Jesús, moguts per la nova del àngels: Pau a la terra al homes de bona voluntat! I tot plegat m’interpel·lava en lo més profund del meu cor.

La pregunta que cada any em faig i que esdevé pregària: Quin pastor soc de tots els del pessebre? Què vaig a buscar? Amb quina actitud m’hi acosto? Què li porto al Déu fet home? Soc digne d’acostar-m’hi? Què li diré? Sempre he volgut assemblar-me als senzills pastors del pessebre, i no als àngels que veia vinguts del cel, arribats de fora, inabastables. El cert és que en la nostra vida ens hem trobat amb molts àngels que, en moments de basarda, d’angoixa, de temor, de desesperança, de foscor, de neguit ens han donat la ma, ens han acompanyat, ens han ajudat, han estat al nostre costat. Àngels a qui podem posar rostre i nom, tot i ser discrets i a voltes gaire be invisibles.

El missatge de la Campanya de Nadal de Càritas d’aquest 2019 és “Tots tenim un àngel”

Càritas voldria ser l’àngel d’aquelles persones que, per diverses circumstàncies de la vida, han perdut l’esperança, es troben en situació d’exclusió, de pobresa severa, d’injustícia, de solitud, de tristesa. L’àngel de Càritas podem ser tots els membres del Poble de Déu:  preveres, voluntaris, treballadors, col·laboradors, socis, donants, simpatitzants i tothom de bona voluntat que comparteix la missió de Càritas : acompanyar les persones que truquen a les nostres portes i posar-les al centre. I tu, vols convertir-te en el seu àngel?

La campanya “Tots tenim un àngel” s’emmarca en l’espiritualitat que el Papa Francesc parla a l’exhortació apostòlica “La Joia de l’Amor”, núm. 321-324.

  • L’espiritualitat de la cura de l’altre: Que mira sempre pel bé de l’altre i s’ocupa i preocupa de l’altre.
  • L’espiritualitat del consol: amb la paraula, la mirada, l’ajuda, la carícia i l’abraçada.
  • L’espiritualitat de l’acollida: On ningú es pugui sentir sol al nostre costat.
  • L’espiritualitat de l’escolta: Que causa en l’altre el goig de sentir-se estimat.

En nom de Càritas i en nom propi us envio la més cordial felicitació. Déu continua fent-se present a les nostres vides, acollim-lo amb joia i il·lusió. Que tinguem un Bon Nadal!

Salvador Grané –  Director de Càritas Diocesana – Desembre 2019